Història

Tremolava de fred, o com a mínim això creia, ja feia molta estona que estaven parats fora al carrer, i només duia un jersei i la jaqueta. Parlaven.
Tenia ganes de parlar am ell, de dir tot el que pensava des de feia temps. Tenia ganes de plorar o riure, de somiar o oblidar, de ser feliç o no…
Però alguna cosa no la deixava ser lliure, expressar tot allò. Per on podia començar?
El temps passava i s’estava fent tard, però no volia marxar, no podia. No, perquè s’ho havia proposat, aquest cop no marxaria amb la cua entre les cames, no volia passar ni un dia més com estaven ara.
– He de parlar amb tu…- Li va dir. Una cosa li va pujar per la panxa.
– Crec que m’estic enamorant de tu- El va mirar amb cara de circumstàncies, no sabia com però ho havia fet, li havia dit per fi. A partir d’aquell moment la seva vida canviaria, no sabia si les coses sortirien bé, però tot seria diferent.
Ell tenia una mirada perduda, confusa. No esperava menys, però estava impacient, volia saber quin era el futur que l’esperava.
– No penses dir res?- Li va dir nerviosa – Envia’m a la merda si vols, però digues alguna cosa…-
– No sé… t’has plantejat que som cosins?-

7 Responses to “Història”

  1. mar says:

    aiiisss… els cosins són persones i també tenen dret a enamorar-se… i l’amor és cec i nosaltres som humans

    bonica història, però no ha de fer ràbia
    un petó, preciosa

  2. aroa says:

    Mira que a mi m’han passat coses, però això d’enamorar-se d’un cosí… mai! Menos mal, perque deu ser una put*** (ho sento però és que no em ve una altre paraula a la ment).

    Estic d’acord amb la Mar… Ha de fer molta ràbia. Cuida’t maca.

    Besitos,
    Aroa

  3. Aliiasa says:

    He d’aclarir que no és veritat aquesta història, que simplement ho he escrit i ja està, jeje. De totes maneres penso que pot passar i que encara que deu fer ràbia no ho pots evitar i s’ha d’asumir.
    Gràcies a les dues per escriure, sempre em fa ilusió. Petonets!

  4. Miri says:

    Hola, què tal? Jeje. Doncs jo quan deuria tenir 15 o 16 anys estava perduda per un cosí meu que té la meva edat…no sé si era amor o era tonteria, però mai vaig atrevir-me a comentar-li res…suposo que deuria ser l’edat…tampoc fa tant, però sembla una eternitat…! 😛 Que vagi bé! 😉

  5. Miri says:

    Per cert…he vist que ets de Castellers de Barcelona!! Jo sóc grallera d’aquesta colla…! Qui ets? 😛

  6. Aliiasa says:

    Sé qui ets, jeje. Ja et diré un dia qui sóc…

  7. Aliiasa says:

    Per cert, gràcies per escriure ;). Petons!

Leave a Reply