Ràbia

Odio a aquesta gent que no em diu el que pensa, el que sent, el que li molesta, el que no va bé, odio a tots els que m’amaguen alguna cosa i els que no tenen valor de dir-me-la, a tots els que parlen de mi i després no donen la cara.
Odio les mentides, el sarcasme, la ironia. Odio haver de desxifrar cada frase que surt de segons quins llavis. També odio les llàgrimes que surten d’un ulls secs, les paraules brutes i que em controlin, sobretot que em controlin.
Odio les mirades sense títol i les paraules fora de context.
Odio que pensin que sóc tonta i que no me n’adono de res.
Odio sentir-me fràgil i indefensa, però potser això em passa perquè odio sentir ràbia…

2 Responses to “Ràbia”

  1. mar says:

    aiisss… t’asseguro que l’odi no és bo encara que sigui per odiar les mentides, el sarcasme….i tot el que no ens agrada

    mira-ho des de l’altre punt de vista, vaaaa

    (sempre ehi ha dies així , oi?)

  2. Aliiasa says:

    Sí, per desgràcia sempre n’hi han de dies dolents… Jo ja intento no sentir odi, ni ràbia, però de vegades s’em fa dificil mirar-ho d’una altra manera.
    De totes maneres gràcies per recordar-me que no faig bé en odiar. I també gràcies per visitar-me.
    Petons!

Leave a Reply