Història d’amor

Ell era un misteri, sempre tan atent a tot el que ella necessitava, tan bo i agradable, tan senzill però a l’hora tan magnífic. Un noi amable i generós, amic dels seus amics i s’entregava a la seva xicota. Sabia estar a cada moment, quan estaven sols i quan estaven amb la resta.
A ella, per sort o per desgràcia, li ho explicava tot, sabia que li agradava i per això ho feia. Ella, intentava ajudar en tot el que podia, però ajudar-lo significava haver-se d’oblidar de la persona a la que estimava.
La cosa va funcionar més temps del que podria haver pensat en un principi, i ella era feliç perquè ell ho era, però potser li hagués agradat ser feliç d’una altra manera.
Sense adonar-se’n cada nit pensava en ell.

Leave a Reply