Tal dia farà un any

Els reis de l’any passat em van portar aquest violí tan maco. No m’ho esperava, ja que jo mai he tingut molta passió pels violins. Però em va fer molta il·lusió, perquè si que és cert que el so del violí m’agrada, i que m’encantaria aprendre a tocar-lo. Vam pactar que al Setembre d’aquest any començaria les classes, però al final no ha estat així.
Espero que algun dia aprengui a tocar alguna cosa que soni mínimament bé perquè de moment només sé passar la resina per l’arc…

8 Responses to “Tal dia farà un any”

  1. marc says:

    El violí… gran instrument… pot ser trist o alegre, romàntic o odiós…

    PD: T’he dit que et trobaria 😉

  2. Aliiasa says:

    Sabia que em trobaries… T’ho he posat fàcil per això ;-). Espero que siguis bo.
    Ens veiem per aquí doncs? Petons!

  3. marc says:

    Clar que seré bo! Jo sempre! (hem quedat que no podia posar-te un enllaç a la meva web? o que si? :P) jijiji

    I tant que ens veurem per aqui, i pel meu blog també, si vols 😉 Petonets!

  4. Aliiasa says:

    De tant en tant miro el teu blog, però (desgràciadament) sempre veig que no escrius mai!

  5. marc says:

    cert, tal com deia algú que també escriu aqui comentaris de tant en tant… Marc, toca escriure! Però què hi farem… últimament no trobo temps, ni forces, ni inspiració, ni… buf
    De tota manera de tant en tant s’actualitza, encara que només sigui amb una foto (com va passar ahir ;))

  6. mar says:

    tot és proposar-s’ho!
    el meu fill ha après a tocar la guitarra ell sol i l’altre dia ja va fer un concert a la plaça de la vila, amb el grup que té d’SKA (jo em volia amagar sota la cadira…)

    qualsevol dia li pago unes classes de guitarra… però penso que si l’hagués apuntat a fer-ne ara per ara ja l’hauria deixat de tocar… en canvi s’ho ha agafat amb molta afició i s’ha esforçat per aprendre’n

    si més no ja tens el violí que sense ell no podries tocar-lo

  7. Aliiasa says:

    Sí sense violí seria més dificil…
    Un grup d’SKA? Com es diu? Només curiositat, de tant en tant anem a alguns concertillos i potser coincidim.
    No t’amaguis sota la cadira! Segur que a ell li va fer ilusió que la seva mare estigués allà, i de ben segur que a tu també et va agradar ser-hi ;).
    Petons Mar!

  8. Myrddin says:

    Aprendre a tocar el violí és un dels meus desitjos no acomplerts. Qui sap si algun dia trobaré el temps per dedicar-hi.

Leave a Reply