Esperant

Asseguda esperant que arribés, amb ganes de veure’l. Uns ulls cansats miraven al terra i de la seva boca sortien badalls constantment. Sabia que trigaria, però ella sempre era puntual. De tant en tant aixecava el cap i una mirada fosca buscava la seva silueta entre la gent. Encara no havia arribat.
Estava asseguda en un mur de pedra, els peus li penjaven, els balancejava. Començava a estar nerviosa. Va mirar el rellotge, feia tard.
Un home s’havia apropat al mur, estava recolzat, anava arreglat com si esperés a algú important. Allà tothom esperava a algú.
Ell, seguia sense arribar. Ella més nerviosa que mai, va baixar del mur d’un salt, i es va parar al costat d’aquell home, que també mirava el rellotge.
Va caminar lentament sense saber a on anava, pensava que s’hauria oblidat i que no vindria. S”estava fent tard.
L’home del mur, picà a l’esquena a la dona. Ella es va girar amb cara de decepció. Ell la va abraçar amb totes les seves forces.
– Buscava entre la gent el nen que vaig deixar marxar fa ara 20 anys -.

Leave a Reply