Carta als meus problemes

Sr. Problema Número 1,
Li agrairia que sisplau desaparegués de la seva vida, que marxés per sempre sense deixar ni una mica de rastre. Ens està fent mal i no ens ho mereixem, no encara. Fuig. No crec en déu però si cal recorriré a ell per a fer-te marxar, ets pitjor que un dimoni. I tant que ets pitjor.

Sr. Problema Número 2,
Els 10 mesos calien? Digui la veritat, que guanyem? Jo entenc la seva posició però prou coses tenim al cap com per a que (a més) passi això. No pot ser. Encara no li hem dit res sobre el Sr. Problema Número 1, però tard o d’hora ho haurem de fer i no vull que sigui així. De cap de les maneres.

Sr. Problema Número 3
,
Què se suposa que he de fer jo? No puc fer més que el que faig i al pas que anem perdré la partida. Tot i que ben mirat no sóc jo la que perd la partida perquè jo ja vaig dir que no volia jugar, però seré jo qui rebré les consqüències. La veritat és que vosté no té cap culpa, la culpa la té ell, però a ell no li puc dir problema, ho entén no?

Sr. Problema Número 4,
A ella deixi-la. Vol arreglar la seva vida, sap? No pot ser que a la seva edat hagi d’estar pendent d’aquestes coses. Vosté hauria de ser el menor dels seus problemes (i dels meus, és clar) i no és així. Ella ho està fent bé, l’ha d’ajudar, li demano sisplau.

Sr. Problema Número 5,
Vagi a prendre pel cul. I punt.

Bff…

Leave a Reply