Més i més…

Les abraçades cada cop eren més intenses, els petons més apassionats. Ell m’agafava amb tanta força que fins i tot de vegades em feia mal, però les carícies per tot el cos m’ho curaven tot.

Ens vam treure les samarretes i podíem notar els contrastos de fred i calor dels nostres cossos. Ambdós volíem més i més. No paràvem, ens tocàvem i sentíem el cos de l’altre tan a prop que semblàvem un. La roba ens feia nosa i per això ràpidament vam estar nus. El fred que deuria fer fora no tenia res a veure amb la calor que despreníem…

Sentia les seves paraules que m’afalagaven, sentia les paraules que necessitava sentir, sentia aquelles paraules que no feien més que encendre’m més i allà estàvem els dos, disposats a tot. Sentia les seves paraules a la orella, les pessigolles que recorrien el meu cos amb cadascuna de les seves carícies, les seves mans, els seus dits descobrint els raconets que millor amago.

6 Responses to “Més i més…”

  1. Preciós, que es torni a repetir 🙂

  2. Aliiasa says:

    sense fer soroll:
    Moltes gràcies, potser sí que es tornarà a repetir!
    Una abraçada!

  3. iruNa says:

    Buf, mira… ja m’he posat tonta!! me catxis! jeje
    Està molt ben escrit… són genials aquestes sensacions, espero que es puguin repetir ben aviat eh?!
    una abraçada guapa!

  4. efe says:

    Ostres, feia temps que no podia venir. M’agrada el que hi he trobat.

  5. Aliiasa says:

    iruNa:
    I tant que són genials aquestes sensacions… i tant! Jo crec q sí que es repetiran, (això espero :P).
    Una abraçada!

  6. Aliiasa says:

    efe:
    A mi també m’agrada que tornis a venir per aquí, una abraçada ben gran!!

Leave a Reply