Massa preguntes sense resposta

Les llàgrimes que es van despenjar dels meus ulls aquells dies encara m’angoixen. Ho vaig passar malament, i crec que no m’ho mereixia, altres coses més importants tenia i he de tenir al cap i no això.

Algun dia, quan ho miri des de lluny pensaré que és (o era) una ximpleria, però ara per ara em fa rumiar molt, i m’hi puc passar hores pensant que és el que he de fer, què i com. Però res, les respostes no arriben, i les preguntes creixen sense parar. La gent em pregunta i jo no sé si faig tard, potser ja hauria de tenir alguna idea a hores d’ara, però no la tinc.

I els dies que vaig decidir prendre’m com a descans no van servir de res, no van canviar les coses, no va canviar res, i el cap se’m inflava amb massa facilitat i tenia massa poques ganes de tot. I si això no va servir, què se suposa que he de fer? O no sóc jo la que ha de fer quelcom?

Demà serà una altre dia i les preguntes seguiran omplint les meves hores, però potser demà serà el dia, potser tinc sort i el coixí em dona una bona resposta. O no, perquè ben pensat això no ho he de consultar a ningú, ni amb el coixí. Sóc jo la que ha de prendre una decisió i acabar amb els meus dubtes d’una vegada…

2 Responses to “Massa preguntes sense resposta”

  1. Roser says:

    Fes el que et demani el cor. Jo sóc de les que penso que rectificar no és de savis, sempre que he fet marxa enrere en alguna cosa me n’he empenedit. He tornat i no hi havia la màgia que em va cridar per primer cop, i en canvi sí que hi quedaven les coses que em van fer prendre la decisió que vaig prendre. No s’ha de mirar enrera, mai. Al final, quan ho veus amb el temps t’adones que ho has fet bé.

  2. Aliiasa says:

    Roser:
    Suposo que tens raó, però no sé què he de fer… Per una banda tinc ganes de deixar-ho tot de costat (com està ara) i oblidar-me una mica, però per l’altra tinc ganes de tornar, i veure amb els meus propis ulls (altre cop) el que hi ha, el que em va fer marxar i llavors tornar-ho a fer més segura que mai… Però sincerament no sé que faré, encara no…
    Petons maca, i gràcies pels consells!

Leave a Reply