Vuit

Quant de temps desconnectada. Però aquí estic.

Suposo que les persones van canviant al llarg de la seva vida, però crec que quan naixem hi ha alguna cosa que ens fa ser com som i que no canviarà mai, ens caracteritzen algunes coses tan de petits com de grans i no podem evitar-ho.

Avui pensava que jo mateixa sóc igual que sempre, els anys no em canvien ni que ho intenti (això no vol dir que ho hagi intentat). Potser físicament sí que he canviat (tampoc no massa la veritat), però pel que fa al conjunt de coses que em formen com a persona no he notat cap mena de canvi, i si no el noto jo que sóc la que està dins del meu cap, què han de notar els altres?

Recordo un dia, quan tenia vuit anys exactament que anava caminant pel carrer amb els meus germans, anava per la vorera d’un dels carrers del meu antic barri (podria dir el nom, però no ve al cas), i pensava en quin era el meu número de la sort i per què ho era. Jo sóc així, m’ho penso tot, no podia fer com tots els nens i escollir un número que sonés bé i punt, no. Donant-li voltes vaig decidir que el meu número de la sort seria per sempre el vuit, i ho seria perquè vaig néixer amb vuit mesos (enlloc de nou) de gestació, perquè el meu aniversari és a l’agost (el vuitè mes), i perquè aquell dia era un dia vuit de no sé quin mes. A més, el meu caparró també va pensar que com que tenia vuit anys així sempre més recordaria que amb vuit anys havia decidit que el vuit seria el meu número de la sort. I tenia raó, mai no ho he oblidat.

Doncs me n’adono que sóc igual que llavors, em penso les coses trenta (vuit) cops. M’ho penso tot. I a més com que tinc tan bona memòria doncs tinc records de coses que pensava en diferents etapes de la meva vida i puc confirmar que al llarg dels anys no he canviat gens. És més, no crec que jo sigui un cas excepcional sinó que les persones som d’una forma per naturalesa, sigui per bé o per mal.

2 Responses to “Vuit”

  1. iruNa says:

    Si que feia temps sí… però val la pena l’espera noia, quin post!!!
    Suposo que en part tens raó en això de que sóm d’una determinada manera i no canviem… però jo matissaria una mica. Crec que tenim certes tendències a nivell de personalitat i de formes de pensar, i com qualsevol tendència doncs ens estira molt. Però també penso que la vida ens dona la oportunitat de poder controlar aquelles tendències que no ens agraden o que ens fan mal… ja no dic canviar perquè sembla ser que a vegades l’intent es converteix en desesperats cops de cap contra una paret mestra. Deixa’m creure i confiar en aquesta esperança… perquè si hem de ser tota la vida iguals… buf! quina vida més aborrida no?
    I això del número de la sort… jo també me’l vaig pensar molt i és el 3!!!
    una abraçada maca!

  2. Aliiasa says:

    iruNa:
    Sí, és clar que som capaços de controlar les nostres pròpies tendències, però com tu mateixa dius no crec que es puguin canviar, això sí, podem intentar cobrir-les prenent unes altres tendències i decisions.
    Així que tu també et vas rumiar molt el número de la sort? Quina gràcia!
    Una abraçada maca!

Leave a Reply