Un dia qualsevol

Tu i jo

No celebrem mai els nostres aniversaris. I mira que ja n’hem passat uns pocs, però res.

Recordo el primer cop. Era el dia, feia dies que hi pensava i estava una mica nerviosa per veure’t. Ens vam trobar, i per a la meva sorpresa ho sabies, sabies quin dia era. Ens vam felicitar, i acte seguit vas trencar tot l’encant dient-me que si t’acompanyava a una botiga que estava a prendre pel cul a comprar una cosa per la feina. M’ho esperava tan poc que vaig dir que sí. Això ens va portar tota la tarda, i ja de tornada a casa, a l’estació dels ferrocarrils em vaig posar a plorar. Et vaig dir que era el pitjor aniversari que em podria esperar, el menys romàntic, el més avorrit.

Els següents ja no els recordo. Ni tan sols aquest últim. Però ara ja ho he acceptat, sé que aquell dia és simplement un dia més i que no passa res si no es celebra. Nosaltres ho celebrem d’altres formes, i quan hem de fer alguna cosa romàntica no mirem el calendari i quan ens hem d’abraçar tampoc. I per això escric aquest post un dia qualsevol, avui no és el nostre aniversari, fa molt que ha passat, però això no és raó suficient per dir que t’estimo. Sí, t’estimo avui un dia qualsevol.

2 Responses to “Un dia qualsevol”

  1. iruNa says:

    Entenc perfectament la teva decepció.. i més si t’havies creat unes espectatives. Però crec que aquestes coses és molt millor no emmarcar-les dins un dia concret perquè llavors s’acaben fent per obligació, perquè toca, perquè és el dia. Jo també sóc partidaria de l’espontaneïtat, de poder demostrar l’amor en qualsevol moment, quan surt del cor… i trobo molt bonic aquest post, de veritat!!!
    una abraçada!

  2. Aliiasa says:

    iruNa:
    Doncs sí, suposo que el pitjor del cas és que jo esperava que seria un gran dia i res. Però suposo que en realitat és millor així, no?
    Moltes gràcies maca. Un petó ben gros!

Leave a Reply