Com una cabra

Cabra

O la gent està fatal o jo estic com una cabra.
Però estic contenta i ara m’és igual. Veig les coses des de fora i veig la part bona i dolenta de les coses a diferència d’altres que només se’n queden amb una de les parts.

Suposo que és divertit, m’ho passo bé.
La meva vida en poc temps està canviant molt, aquest any és dels típics que es recorden per a tota la vida, i això és una dada important que em motiva a fer el que vull quan vull perquè, a més, per alguna cosa s’ha de començar.

Tinc tant de temps lliure que ni jo mateixa m’ho crec. Però les preguntes m’atabalen i els somriures falsos es barallen amb els reals. Dec ser el pitjor del món però en contra de tot pronòstic estic bé, i (això és un secret) tinc ganes de que passi alguna cosa perquè crec que no em costarà dir que no.

2 Responses to “Com una cabra”

  1. Carme says:

    Ja m’agradaria a mi retrobar el temps lliure! Pensar que fa uns dies en tenia de sobres… Jo sóc de les que diu que estic com una cabra i que la majoria de les persones no és que siguin del més normal del món, també…

    Endavant amb els nous projectes! Sempre en surten coses bones! o a recordar.

  2. Aliiasa says:

    Carme:
    Tinc més temps lliure que ara fa un any, però no que fa un temps (bàsicament l’estiu), les tasques se’m van acumulant i clar, la veritat és que tant tant temps no tinc, però no em puc queixar ;).
    Tots estem una mica com una cabra, no? Cadascú a la seva forma.
    Moltes gràcies pels ànims, a veure com van les coses. Petonets maca!

Leave a Reply