Com un animal

Et veig empresonat com un gos. Engabiat com un ocell. Maltractat com una rata. Les teves llàgrimes es barregen amb les meves (tot i que tu no les veus), i les meves paraules semblen insuficients. Jo em faig la forta i tu t’ho creus. A tu et veig tan desfet que em sembla que no podràs aguantar, però aguantaràs.

Les coses per aquí són diferents, i així ha de ser.

4 Responses to “Com un animal”

  1. Efe says:

    Uff, no puc dir res, és clar. Només que a tu et toca fer de recolzament. I que has de ser forta —o semblar-ho.

    Un abraçada i ànims

  2. Aliiasa says:

    Efe:
    Això és el que faig… És difícil, però com a mínim ho intento.
    Una abraçada per a tu també.

  3. aina says:

    osti tu… em deixes sense paraules noia…
    intentar-ho ja és molt, i al cap dels dies, se’t reconeix l’esforç, ja ho veuràs. més d’ànims, per si et fan falta…

  4. Aliiasa says:

    aina:
    Moltes gràcies, els ànims sempre m’estan bé perquè els necessito… Un petó!

Leave a Reply