Necessitats

Vaig pel carrer amb ell, és de nit i bastant tard. Estem pel centre de la ciutat, concretament prop de plaça Universitat. Pel nostre costat passen molts i molts guiris i gent de tot tipus, però la gran majoria van borratxos. Anem xerrant de les nostres coses quan de sobte una noia se m’apropa amb la seva parella i establim el següent diàleg:

– Perdona, et semblarà estrany… (aquí jo m’he cagat) però tens un tampó?
(Buff…) Doncs un tampó no, però sí una compresa… (casualment jo també tinc la regla)
– És igual, m’acabes de salvar la vida!
– Té
– Moltes moltes gràcies, de veritat, m’acabes de salvar la vida!!
– De res

I pobre noia! La vergonya que deu haver passat! Jo l’he entès perfectament, perquè m’he trobat en situacions similars tot i que mai he arribat a demanar-li a algú que no conec…

Tot això m’ha recordat a una reflexió que vaig fer ara ja fa algun temps, i és que hem normalitzat el fet de demanar una cigarreta pel carrer i en canvi demanar coses molt més útils com podria ser una compresa o un kleenex o un gelocatil es vegi com una cosa estranya i ens faci molta vergonya demanar. És totalment il·lògic perquè el tabac és una droga (i ja vaig escriure fa pocs dies el que penso d’elles) i en canvi les altres coses són coses que tothom necessita algun cop (vaja, les compreses només les dones).

Suposo que com ha dit ell, ningú no és addicte als kleenex, no?

2 Responses to “Necessitats”

  1. efe says:

    Una vegada a mi em va tocar demanar-ne per a una companya de classe. A ella li feia tall. A mi, no. Em sembla la cosa més natural del món.

  2. Aliiasa says:

    efe:
    No és que t’ho sembli, és que és la cosa més natural del món, però suposo que encara és una mica tema tabú a diferencia d’altres coses…

Leave a Reply