Chat Noir (Relats Conjunts)

Chat Noir

En entrar en aquella botiga el vaig veure allà penjat. Aquell quadre donava vida a aquella botiga fosca i plena de tons grisos i negres. El groc del fons feia que estiguessis on estiguessis de la botiga la mirada se’t desviés cap a ell.

No semblava que hi hagués ningú rere el mostrador, però quan em vaig endinsar més vaig entreveure a una senyora gran, amb una enorme gepa.

– Hola maca, volies alguna cosa?
– Doncs sí, sap com s’arriba al tren?
– Feia temps que no entrava algú tan jove a la meva botiga
– …
– Avui dia la gent jove s’interessa per altres coses, els trastos vells són per als vells, no?
– Doncs no ho crec senyora, però de fet he entrat per a demanar-li si em pot guiar fins el tren, no sóc d’aquí, sap?
– Ja m’estranyava a mi, suposo que no hi ha res més obert, no?
– No
– Jo tampoc sóc d’aquí maca, em sap greu però no puc ajudar-te
– No es preocupi, ja miraré de preguntar a algú altre.

Els ulls del gat em miraven tota l’estona. Jo també els mirava perquè els de la senyora no es podien distingir entre la foscor, de fet no podia saber ni si ella em mirava a mi. Em vaig girar per marxar, aquella botiga feia por, i la senyora no semblava estar molt bé del cap. Quan ja estava d’esquenes a la dona i també al quadre em va semblar sentir que algú em parlava.

– Perdoni, m’ha dit alguna cosa?
– Jo no
– Ho sento, m’havia semblat que em deia alguna cosa…
– T’ho deia ell

Va moure el braç però no vaig poder veure que senyalava. De seguida vaig mirar el quadre, el gat seguia mirant-me i de fet ben pensat el soroll m’havia semblat un gat miolant. Un calfred em va recórrer tot el cos, vaig tenir més por que mai.

– Si no li fa res jo vaig marxant, tinc una mica de pressa
– Sembla que a ell li importa més que a mi

La senyora es va aixecar. Jo volia marxar corrents, però les cames no em responien, tenia tanta por que no sabia que fer. La vella s’apropava a mi, caminant lentament i d’una manera estranya suposo que per la gepa. Per fi vaig poder girar-me, però ja era massa tard, la dona ja estava allà darrere meu. Em va picar l’esquena.

– Nena, no li penses dir res?

Vaig mirar-la amb tanta por que em semblava que m’havia aprimat vint quilos de cop, i quan la vaig veure de prop vaig poder veure un cadell de gat a les seves mans, petit i bufó.

10 Responses to “Chat Noir (Relats Conjunts)”

  1. Pd40 says:

    Quin suspens, m’ha agradat molt, l’atmosfera de la tenda està molt ben trobada 🙂 Benvinguda als relats!

  2. Aliiasa says:

    Pd40:
    Gràcies, a veure els propers relats conjunts 😉

  3. onix says:

    molt be!!!! Gràcies per la teva participació ,una estrena estupenda !!!

  4. barbollaire says:

    Un relat fantàstic! Felicitats! i gràcies per apuntar-te als Relats!

  5. Nimue says:

    ole! molt ben acabat! 🙂

  6. Aliiasa says:

    onix:
    De res, a veure si també m’animo a fer els propers relats conjunts!

  7. Aliiasa says:

    barbollaire:
    Moltes gràcies, em sembla una molt bona idea això dels relats conjunts!

  8. Aliiasa says:

    Nimue:
    Gràcies, m’agraden els finals inesperats! 😉

  9. joan says:

    Els ulls de gat mirant fixament seu ser espantós!
    Salutacions també en la meva estrena al relats conjunts!

  10. Aliiasa says:

    joan:
    Doncs suposo que sí, per sort mai no m’hi he trobat… Per sort!
    Moltes gràcies!

Leave a Reply