Carlos Ruiz Zafón

“Encara recordo aquell alba en que el meu pare em va portar per primer cop a visitar el Cementiri dels Llibres Oblidats.”
“Un secret val lo que aquells de qui tenim que amagar-lo.”
“Aquella tarda […], Clara Barceló em va robar el cor, la respiració i la son.”
“Ens vam mirar en silenci i aquest cop em vaig atrevir a buscar els seus llavis, casi tremolant.”
“Tenim motius […] per sospitar que aquí el nostre amic Daniel és un fill secret del difunt Julián Carax.”

I és que aquest llibre em té enganxada… Sempre que puc llegeixo, i després em costa deixar-lo anar…

Leave a Reply