Gran passeig

Port i Maremàgnum

Ahir un tarda d’aquestes agradables.

Un passeig que en principi havia de ser per sortir una mica de casa, es va convertir en un passeig de plaça Universitat (aproximadament) fins al Maremàgnum. Vam anar xino-xano, agafats de la mà veient la gran quantitat de gent que com nosaltres passejava per les Rambles, veient els homes i dones que feien d’estàtues, les botigues, els Starbuck’s, veient-ho tot. Fins arribar a Colom.

Un cop allà vam plantejar-nos el fet de pujar-hi, però finalment ho vam descartar ja que el preu no sortia enlloc i no ens vam voler arriscar. Vam seguir passejant pel port, un munt de vaixells de tot tipus, un munt de gent, un munt d’aigua, un munt de peixos, un munt de brutícia. I ens vam trobar al Maremàgnum pujant per les escales mecàniques intentant veurens al sostre de dalt (el de mirall), però no hi érem.

Vam entrar i vam plantejar-nos el fet d’entrar a l’Strabuck’s, però finalment ho vam descartar perquè… no sé per què, però ho vam descartar, i vam mirar botigues, i buscàvem una Caixa per a comprar entrades per al cinema, però no la vam trobar i llavors ens vam trobar davant de l’Aquàrium.

Un cop allà vam plantejar-nos el fet d’entrar-hi, i ens va semblar que el preu era 2,95 euros, però resulta que no, que això era el preu d’una guia, i després ens va semblar que el preu era 6,50 euros, però tampoc, això era el preu d’un menú. El preu real eren 15 euros i llavors vam abandonar la cua i ens vam dirigir cap a l’IMAX.

Un cop allà vam plantejar-nos el fet de veure alguna cosa, però a ell no li va acabar de fer el pes cap pel·lícula, i també ho vam descartar.

Quan vam decidir tornar, vam trobar-nos un vaixell de la Fura dels Baus on posava Entrada Lliure, i una pila de gent entrava i sortia, i vam entrar, i no hi havia res d’interessant, i vam sortir. Llavors vam seure a unes escales, vam descansar i ens va començar a donar fred, i vam marxar xino-xano, per les Rambles fins a plaça Universitat (aproximadament). Pel camí vam veure diversos Starbuck’s i ens vam plantejar de parar i entrar a fer un cafè, però finalment ho vam descartar, perquè si havíem arribat sense gastar-nos ni un cèntim no anàvem a espatllar-ho…

I vam arribar a casa, amb els peus que ens fèien xup xup, i vam pujar els cinc pisos corresponents, i vam seure. I vam seure.

2 Responses to “Gran passeig”

  1. efe says:

    Quina passejada més xula. Si jo no estigués a Alacant… potser la faria.

    Besos, però aquests sense estalvi

  2. Aliiasa says:

    efe:
    Tot el que ens vam estalviar aquest dia ens ho hem gatat els dies que han seguit… Si és que… Gràcies pels petons!

Leave a Reply