Un mes de noves experiències

Encara no havia postejat sobre això, però ja fa gairebé un mes que estic vivint a una nova casa, amb una nova gent.
Les coses per aquí van bé, realment com volia i com m’esperava. Així que la veritat que hi ha poc a dir.

Viure sense els pares té coses bones i d’altres dolentes. Ara em trobo molt independent, faig el que vull quan vull i això està molt bé, perquè jo sóc de les que més aviat para poc per casa i clar, no haver de preocupar-te de l’hora d’arribar a casa ni d’avisar que no vindràs a dormir o dinar doncs m’està molt bé. D’altra banda enyoro una mica les estones amb la meva mare, sempre hem estat molt unides i la veritat és que la trobo a faltar tot i que els meus nous companys de pis aconsegueixen que això no sigui un problema, perquè ells també són molt bona gent i les estones amb ells també són especials encara que d’una altra manera. A més la meva mare ve a dinar a casa meva un cop per setmana i ja tenim aquestes estones plegades.

Insisteixo en que aquí m’estic molt a gust, i tot i que ara les rentadores, els sopars, rentar plats, el lavabo i les compres, entre d’altres coses les he de fer jo (i els meus companys) i ja no està la mama darrere fent tota la casa i més, doncs val la pena, perquè així són les coses en realitat i tard o d’hora havia de deixar de dependre d’ella, no?

Leave a Reply