Després de la tempesta arriba la calma

Vaig sortir al carrer i un raig de sol em va il·luminar el rostre, així em vaig quedar tot al dia, amb aquella cara de tonta i aquell somriure als llavis.

Com enyorava aquests dies tan estúpids i genials alhora, aquests dies en que enlloc d’anar corrents per la ciutat vas passejant i mirant els arbres florits i els ocells cantar. Qui ho diria, oi? A la ciutat també hi ha ocells que canten…

A veure si aquest sol segueix brillant al cel i també a la meva cara, perquè ja n’estic farta de dies de pluja, ara toca una mica de calma, no?

3 Responses to “Després de la tempesta arriba la calma”

  1. efe says:

    La sensació aquesta del raig del sol a la cara és indescriptible oi? Et fa desitjar ser gat.

  2. iruNa says:

    mmm… ja m’hi trobo!! Tant de bó persistís aquesta sensació, aquesta escalfor… mira, justament acabo de publicar un post que parla més o menys del mateix tema!! 😉
    efe, això de ser gat… és la “guindilla del pastel”!!!

  3. aroa says:

    Feia massa que no venia per aquí. M’alegro de que les coses vagin bé, i que surti el sol per a tu també!

    Petons,
    Aroa

Leave a Reply