Paraules díficils d’aprendre

Avui m’he posat a mirar fotos, concretament les del meu aniversari de l’any passat, quan vaig anar al Tibidabo. En realitat no explicaré res del meu aniversari, però em ve de gust explicar escriure una historieta de quan jo era petita.

Resulta que jo aprenia molt ràpid, vaig aprendre a llegir i a escriure amb tres anys (només tres!) i aprenia així de ràpid perquè a mi realment m’agradava aprendre coses, i m’interessava per tot allò que no s’havia fer. La meva mestre va arribar a parlar amb ma mare per a dir-li que a casa no m’ensenyessin tantes coses tan ràpid, i ma mare li va explicar que no eren ells, sinó que era jo qui els preguntava.

És cert, recordo un dia en que un dels meus germans tenia per a deures arrels quadrades, i jo que no aixecava un pam de terra vaig preguntar que era i com es feien. La meva mare simplement em va dir que era un número que elevat per ell mateix donava un altre número. Jo ni tan sols sabia que era elevar res, però no ho vaig oblidar mai, i a classe quan va tocar aprendre-les (bastants anys més tard), la mestre va preguntar si algú sabia que eren; vaig deixar anar la frase com si s’hagués quedat a la punta de la llengua des de aquell dia amb la meva mare.

Aprenia tan ràpid i tant que durant un any, totes les setmanes un parell d’hores venia una psicòloga a fer-me classes i activitats a mi particularment. Ella i jo.

Perquè explico tot això? Doncs perquè mirant les fotos he recordat molt aquesta època de la meva vida, la meva infància. I és que jo aprenia ràpid, però un cop m’ho sabia, no hi havia manera de que ningú no em discutís que allò era així i punt. Era tossuda com jo sola (de fet ho segueixo sent), i recordo que això em passava molt amb segons quines paraules que deia malament (com qualsevol nen petit), però que jo n’estava convençuda que deia bé. Per exemple:

Jo sempre havia dit hipotamo enlloc d’hipopotamo, i no hi havia manera d’entendre que ho deia malament. Res, anys i anys i seguia dient-ho malament. Un altre exemple eren les pidàrimes altrament dites piràmides. Però el post va dedicat al gran Tidibado, més conegut com a Tibidabo, realment que curiós això dels nens petits. El pitjor del cas és que ara, de tant en tant em surt sense voler Tidibado. Que gran…

One Response to “Paraules díficils d’aprendre”

  1. efe says:

    A mi hipotamo m’agrada, sense el popo.

Leave a Reply