Torno renovada

Acabo d’arribar a Barcelona, vinc de Torredembarra i estic molt contenta per diverses raons.

La primera és que feia molt de temps que no hi anava i ja en tenia ganes perquè anar allà és com aïllar-se del món real, sembla que arribi i em deixi a Barcelona les males coses, els mals pensaments i les tristeses, allà tot és bonic i m’hi estic molt bé.

La segona és que feia un sol que tirava d’esquenes, ens hem llevat i em sortit a donar un passeig pel poble i jo anava amb pantalons curts (el jersei me’l callo)! Necessitava aquest passeig, m’ha sentat de meravella.

La tercera és que he anat amb ell, ara feia molt que no estàvem allà, aquell lloc tan nostre (i al mateix temps tan poc nostre) que ens fa tornar tan tontets com el primer dia.

La quarta cosa és que per fi he menjat un gelat del Pino! El Pino és un home italià que té una gelateria a la plaça del davant de l’apartament i fa gelats artesanals i molt i molt bons. El meu (per no variar), ha estat de galeta. Amb el geladet ens hem anat xino-xano cap a la platja i hem donat un volt pel passeig, que per cert, també m’ha sentat de meravella.

Finalment hem agafat el cotxe per tornar, ara toca assaig i demà actuació. Sembla mentida que un dia pugui ser tan i tan genial. Realment ho necessitava.

Leave a Reply