A Bilbao!

Avui he pogut comprovar que certament els bascos son molt bèsties… Estic a Bilbao, i avui he anat a fer turisme, i hem parat a dinar, a un restaurant que semblava prou normal.
Jo m’he demanat gazpacho de primer, i conill a la panadera (¿?) de segon. Ell amanida de primer, i vedella amb guarnició de segon. I per beure aigua per tots dos.
Quan ens han servit els primers, tot anava bé, uns plats d’allò més normals… Però per lo que escric a vingut en els segons plats… Estic jo menjant conill tan tranquil·la quan li he dit al meu xicot: “Pobre conill, fa pena…” i ell em diu com si res: “Sí, a més, mira el cap” senyalant-me un tros de carn, jo he rigut, perquè pensava que estava de conya, però he apartat un tros de carn i certament estava el cap del pobre conill al meu plat, amb els ulls sortits i les dents que encara se li veien… He fet un bot enrere del ensurt que m’he emportat, i m’ha fet tanta angunia que m’he acabat menjant el plat de vedella del meu novio i ell el meu conill (el cap l’hem deixat en un raconet del plat).

Leave a Reply