Pardals al cap

Aquest cap de setmana ha estat estrany. M’han passat coses bones i d’altres no tan bones, però en general ha estat un bon cap de setmana que no se’m ha fet tan curt com altres (tenint en compte que aquesta nit he dormit una hora i mitja s’entén).

Resulta que ahir em vaig estar parlant molta estona amb un amic meu, i va estar molt bé. Ell és més gran que jo i es nota. M’agrada perquè parla amb mi d’una manera molt sincera i molt intel·ligent i d’ell es poden aprendre moltes coses. Ens vam passar xerrant hores i hores i no se’m va fer llarg.

D’altra banda, aquest matí ha aparegut altra gent i ha tornat a passar, a tornat la ràbia i m’he tornat a sentir impotent davant la realitat. I és que és això, no m’agrada sentir-me forçada a sortir amb algú que no suporto, sigui pel que sigui, no hi estic a gust i tot i que hi ha molta gent amb la que realment m’hi faig de veritat, no puc evitar estar de mal humor i això també se’m nota.

El cap de setmana ja ha acabat, i demà torna a ser el de sempre, a veure que tal. Jo sincerament espero amb impaciència el meu proper viatge que serà a Mallorca del 26 al 30 de març i també espero amb moltes ganes la Setmana Santa que m’ajudarà a treure’m alguns pardals del cap (o això espero).

Leave a Reply