Festa(es) amargada(es)

No puc mirar-la a la cara i sentir-me bé, no puc suportar sentir la seva veu falsa dient coses falses. No puc respirar el seu mateix aire i no sentir que és una hipòcrita i una egoista. I cada paraula que em dedica se’m clava com un punyal, perquè jo no vull res seu, ni les paraules. Ara ja no vull ni les paraules bones. I cada frase que li dedica a ell em senta com un gel lliscant per l’esquena un dia de fred.

Ahir em va fastidiar el final de la festa, espero que avui no torni a passar.

(Perquè em fa ser així?)

5 Responses to “Festa(es) amargada(es)”

  1. words says:

    doncs nomes ens fot a qui deixem que ens foti! força!!!!!!!!!! jijij tonetss

  2. efe says:

    M’odien i això m’obliga a odiar-los.

    Doncs això, que no t’obliguen a odiar-los.

    Però si decideixes d’odiar-los, compta amb mi.

  3. efe says:

    M’odien i això m’obliga a odiar-los. (deia Joan Fuster)

    Doncs això, que no t’obliguen a odiar-los.

    Però si decideixes d’odiar-los, compta amb mi.

  4. Aliiasa says:

    words:
    Uff.. és que hi ha coses (i persones) que no canviaran mai… Petonets!

  5. Aliiasa says:

    efe:
    Si a mi no m’agrada odiar, però és que amb aquesta persona no puc… i quan dic que no puc, sincerament, no puc.
    Una abraçada!

Leave a Reply