Aquell cavall blanc

Fira

Vaig pujar, i em sentia com una nena, en un cavall blanc que pujava i baixava, que donava voltes seguint als cavalls que hi havien devant seu. Els (altres) nens reien i saludaven als seus pares cada cop que passaven pel seu costat. Jo en canvi, esperava el moment en que el cavall sortiria del grup, i marxaria lluny, allà on ell volgués estar.
Però no es movia d’allà, només donava voltes i voltes, i jo volia marxar a passejar amb aquell cavall blanc, que els dos fóssim lliures. Això, però, mai no va passar, ell es va quedar al seu lloc, quiet. I mentre jo m’allunyava, un altre nen s’hi va enfilar, i ell va tornar a donar voltes i més voltes. I si mai torno, ell estarà allà esperant que algú l’esculli, perquè si ell pogués escollir, de ben segur que no estaria on està. Sort que aquest, en canvi, no era un cavall de veritat.

9 Responses to “Aquell cavall blanc”

  1. efe says:

    Una de les capacitats de la infantesa que cal conservar és saber veure que les coses tenen alguna cosa més. Que un cavallet de fira pot ser alguna cosa més que un cavallet de fira. Perquè en aquell moment, de fet, ho era.

  2. efe says:

    Ai, que se m’ha oblidat de dir-te que molt bonic el post.

  3. Aliiasa says:

    efe:
    I ho serà.
    Moltes gràcies.
    Un petonet 😉

  4. Abril Plank says:

    Oh! A mi això també em passava… Volia que sortís el cavall cavalcant però mai ho va fer (ara de més gran, i en circumstàncies especials, tampoc ho va fer… que trist).

    M’has fet recordar la pel.lícula de Mary Poppins… I avui, com vaig dient a tothom esteu d’un inspirat que fa por. Molt maco, de veritat.

  5. iruNa says:

    La capacitat d’imaginar i somiar desperts és un dels tresors que crec que no hauriem de perdre mai!! i fa massa temps que no sento quelcom semblant al que descrius al post, malauradament ens pesa massa el sentit de la realitat i la raó… per aquest motiu el cavall continua estacat al carrussel.

  6. Nimue says:

    a mi em fan molta por les atraccions de fira massa salvatges i si alguna vegada m’he trobe en una circumstància firal inevitable sempre busque els cavallets. Em fan sentir millor…

  7. Aliiasa says:

    Abril Plank:
    Sí, una mica és això que passava a la pel·licula Mary Poppins.
    Gràcies, petonets!

  8. Aliiasa says:

    iruNa:
    Doncs tens raó, de petita segur que hagués pogut fer que el cavall sortis del carrussel, però llavors ja m’agradava que només dones voltes i més voltes…
    Abraçades!

  9. Aliiasa says:

    Nimue:
    Doncs a mi si que m’agraden les atraccions bèsties, però també m’agraden les suaus, com els cavallets, i així de pas desconecto un pèl i escric posts, jeje.
    Petons!

Leave a Reply