Un no parar

Aquest estiu no paro quieta, gairebé cada dia faig quelcom. Vaig anar a Bilbao uns dies, uns altres a Torredembarra, dies sueltos m’he anat de festa per llocs de Barcelona o de Catalunya (com avui, ara mateix arribo de L’Aquelarre de Cervera), i dilluns me’n vaig quatre dies a Viladrau.

La veritat és que ja m’agrada, perquè no tinc temps d’avorrir-me, però no paro massa per casa, i no hi ha cap lloc on s’hi estigui millor (siguem sincers). Així que em sembla que ja s’acaben els dies de plans d’improvisats a l’últim moment i comencen els rutinaris, que no són tan divertits, però és el que toca.

2 Responses to “Un no parar”

  1. efe says:

    Ei, no et precupes que jo pare per tu, d’acord?

  2. Aliiasa says:

    efe:
    Gràcies jeje, per de totes formes això s’acaba…

Leave a Reply