El passat és el passat

Paraules que no es distingeixen perquè estan molt lluny, o potser només em sembla que son paraules i en realitat només són silencis de rodona, o crits histèrics que demanen posar fi o una solució aviat. No ho sé, només vull que s’apropin, que em diguin que és bo per mi, i acabar amb això el més aviat possible, perquè ho necessito, perquè ho necessitem.
Començar de nou? No, arreglar lo espatllat és millor, o això crec… Algun dia, la teva boca deixarà anar aquestes paraules que tant m’angoixen, i potser t’entenc.

Leave a Reply