Enamorats?

Sembla mentida que hagi passat tant de temps, amb tots els problemes que vàrem tenir, i que ara esquivem tan fàcilment. Amb totes les coses en contra que teníem.
Paraules que em feien mal, i petons que no anaven dirigits a mi. Carícies estranyes a la foscor, que aquest cop sí, em feien sentir la calor de la teva mà, i del teu alè, que s’apropava a mi, i jo no sabia dir que no. Però tampoc volia, perquè tot allò m’agradava. Moments en que tu eres meu, encara que sabia que allò no estava bé, era cruel, però et necessitava. Moments en que ja no meu, l’abraçaves, i us veia enamorats, com si res estigués passant. Semblava la fi, però aviat em vaig adonar de que encara seguiríem. Agafats pel carrer de una mà que no era meva, però que em feia sentir bé, sense saber el que pensaves, sense que sabessis que m’estava enamorant. Però un dia vas dir prou, normal… I encara que era lo just per ella, i lo millor per els dos, no ho vaig poder entendre, i vaig plorar, plorar durant tota la nit. No vaig ser capaç de dir-te tot el que pensava, no vaig ser capaç de dir res.
Però després de tot, aquí estem, ara feliços els tres, acceptant la realitat. I ara ja no em callo res, tu ets tot meu, i jo tota teva. I t’estimo. I es que dos anys junts, són molts.

2 Responses to “Enamorats?”

  1. aina says:

    buf…m’alegro que hagis vist la felicitat, al cap i a la fi…segueix amb els ànims, una abraçada

  2. Aliiasa says:

    Gràcies, ara ja tot es normal… I m’en alegro molt, de que al final les coses anessin bé per tots. Petons!

Leave a Reply