Archive for January, 2010

Estadística pura

Tuesday, January 19th, 2010

Vistes des del Pedraforca

L’estadística és una ciència que demostra que, si el meu veí té dos cotxes i jo no en tinc cap, tots dos en tenim un.

George Bernard Shaw

Arc de Sant Martí

Saturday, January 9th, 2010

Arc de Sant Martí

… i al final hi ha una olla plena d’or. Però no és tan senzill… l’olla està vigilada per un gnom avariciós que farà el possible per a que ningú s’emporti aquell botí. I el dia que algú aconsegueixi vèncer-lo deixarà d’existir l’Arc de Sant Martí, ja no el veure’m més. Però no et preocupis, a tothom li sembla tan preciós que mai, mai mai ningú farà que desaparegui. Jo un dia vaig veure com una bruixa malvada volia aconseguir-lo, però en intentar arribar es va perdre amb la seva escombra i ja mai més l’han tornat a veure.

Diuen que quan estas tan a prop de l’olla que els ulls et brillen amb la seva lluentor, veus l’Arc de Sant Martí tan i tan bonic i et fa sentir tan feliç que oblides quina era la teva intenció. I els dolents més dolents es tornen bons. Això no sé si és veritat, però el que si que sé és que mirar l’Arc de Sant Martí t’ha de fer somriure, mira’l i pensa en mi.

Roma 2009

Friday, January 8th, 2010

Pantheon

Aquest nadal hem anat de viatge a Roma. El resum és el següent:

El millor: La nostra organització. Anàvem amb audio-guies, portàvem guies de conversa, ens planejàvem la ruta de cada dia… Vaja, que anàvem preparats.
El pitjor: La poca informació que et proporcionen els romans. A les parades d’autobús no hi ha el recorregut, els monuments no tenen informació i si la tenen la tenen només en italià (alguns italià i anglès), hi ha molts carrers que no tenen placa amb el seu nom…
El més sorprenent: El Pantheon. L’havia estudiat i per tant sabia moltes coses sobre ell, però no m’imaginava que fos tan gran ni que estigués tan ben conservat. El Colosseu també em va agradar molt, però era tal i com jo me’l imaginava.
El més decepcionant: La Capilla Sixtina. Està bé, però me’l imaginava molt més impressionant i trobo que està molt mal il·luminada i cuidada. Empate amb la pizza.

Total, un bon viatge on m’ho he passat súper bé, però si m’ho he de pagar jo no repetiria (com a mínim fins d’aquí molt de temps). Em quedo amb les coses bones: els monuments, l’organització, el latte macciato, la pasta, l’hotel, els preus (amb alguna excepció) i la companyia. Tot i així segur que em deixo coses…

Els meus reis mags

Tuesday, January 5th, 2010

Arbre nadal Londres

La nit de reis sempre havia estat una nit especial. Ho dic en passat i no és casualitat. Ara ja ni ho celebro.

Recordo aquelles nits com (gairebé) el millor de la meva infància. Quan era petita ho vivia com qualsevol nen, igual. La cavalcada; deixar torró pels reis i aigua pels camells; deixar una sabata sota l’arbre de nadal; anar a dormir amb nervis; llevar-me amb tota la il·lusió del món; i per descomptat, obrir els regals i trobar-me amb allò que havia demanat.

La qüestió és que és ara que m’he fet gran quan ho he pogut valorar. I és que jo mai no em vaig trobar una muntanya inhumana de regals, l’economia de la família no ens ho permetia, però en canvi, els meus pares sempre es muntaven unes històries súper xules per tal de que l’impacte fos més gran. I ho aconseguien.

Un dia, per la nit, van picar a casa i em van fer obrir a mi. A la porta hi havia un sac amb alguns regals i una carta per explicar que tornarien més tard per deixar la resta dels regals. Un altre dia, em vaig trobar la casa absolutament plena de globus (a mi m’agradaven molt). Un altre dia, vam gravar al Pare Nöel sortint de la xemeneia de la masia dels meus tiets…

Amb això vull dir que a vegades no és tant els regals en si, sinó que l’espectacle del que s’acompanyen també fa que ho visquis de la forma més especial possible. I els nens, tard o d’hora ho valoren. Això segur.