Archive for May, 2008

Carta als meus problemes

Thursday, May 29th, 2008

Sr. Problema Número 1,
Li agrairia que sisplau desaparegués de la seva vida, que marxés per sempre sense deixar ni una mica de rastre. Ens està fent mal i no ens ho mereixem, no encara. Fuig. No crec en déu però si cal recorriré a ell per a fer-te marxar, ets pitjor que un dimoni. I tant que ets pitjor.

Sr. Problema Número 2,
Els 10 mesos calien? Digui la veritat, que guanyem? Jo entenc la seva posició però prou coses tenim al cap com per a que (a més) passi això. No pot ser. Encara no li hem dit res sobre el Sr. Problema Número 1, però tard o d’hora ho haurem de fer i no vull que sigui així. De cap de les maneres.

Sr. Problema Número 3
,
Què se suposa que he de fer jo? No puc fer més que el que faig i al pas que anem perdré la partida. Tot i que ben mirat no sóc jo la que perd la partida perquè jo ja vaig dir que no volia jugar, però seré jo qui rebré les consqüències. La veritat és que vosté no té cap culpa, la culpa la té ell, però a ell no li puc dir problema, ho entén no?

Sr. Problema Número 4,
A ella deixi-la. Vol arreglar la seva vida, sap? No pot ser que a la seva edat hagi d’estar pendent d’aquestes coses. Vosté hauria de ser el menor dels seus problemes (i dels meus, és clar) i no és així. Ella ho està fent bé, l’ha d’ajudar, li demano sisplau.

Sr. Problema Número 5,
Vagi a prendre pel cul. I punt.

Bff…

Els meus millors amics

Sunday, May 4th, 2008

Caseta

Em vaig fent gran i amb el temps me’n adono de moltes coses i descobreixo a la gent del meu voltant. Descobreixo als que fa temps que considerava bons amics i als que voltaven per allà i que mai no els havia reconegut com a tals.

Però ara és diferent, perquè ja sóc gran i no m’estic per tonteries. Ara el meu millor amic no és aquell amb el que em puc discutir i seguim sent amics o aquell que s’asseu al costat a la classe. Ara m’he tornat més exigent i necessito que la gent em demostri per què val la pena.

Suposo que per això la gent gran mai no parla dels seus millors amics. De petit et penses que aquell grupet de quatre que aneu sempre junts sou millors amics, però ara ja de gran, quan ja has perdut totalment el contacte amb tres d’ells i amb el que queda només parles de tant en tant, penses que potser t’equivocaves, o potser és que de petit les coses són més fàcils…