Archive for December, 2007

Londres 2007

Tuesday, December 25th, 2007

Demà a aquesta hora estaré a Londres, i allà m’hi estaré fins el dia 30. Anirem junts, i serà el primer cop que viatgem junts en avió, i serà el primer cop que sortiré d’Espanya i del que vindrien a ser el Països Catalans.

Demà començarà aquest viatge que tant de temps portem esperant. Demà passarem la primera nit a l’hotel de Pimlico. Demà serà quan ens perdrem per l’aeroport i quan alguna cosa no sortirà com ens esperàvem. Demà serà quan ens regiraran les bosses. Demà serà quan ens cagarem en Renfe. Demà serà quan estarem nerviosos. Demà serà quan ens congelarem. Demà arribem. Demà… per fi.

Bones festes a tothom. Un altre any s’acaba, un altre any comença…

Més i més…

Monday, December 17th, 2007

Les abraçades cada cop eren més intenses, els petons més apassionats. Ell m’agafava amb tanta força que fins i tot de vegades em feia mal, però les carícies per tot el cos m’ho curaven tot.

Ens vam treure les samarretes i podíem notar els contrastos de fred i calor dels nostres cossos. Ambdós volíem més i més. No paràvem, ens tocàvem i sentíem el cos de l’altre tan a prop que semblàvem un. La roba ens feia nosa i per això ràpidament vam estar nus. El fred que deuria fer fora no tenia res a veure amb la calor que despreníem…

Sentia les seves paraules que m’afalagaven, sentia les paraules que necessitava sentir, sentia aquelles paraules que no feien més que encendre’m més i allà estàvem els dos, disposats a tot. Sentia les seves paraules a la orella, les pessigolles que recorrien el meu cos amb cadascuna de les seves carícies, les seves mans, els seus dits descobrint els raconets que millor amago.

Gary Jules – Mad World

Thursday, December 6th, 2007

[youtube 4N3N1MlvVc4]

Tant la cançó com el videoclip molt bens fets. Ha aconseguit entrar en la meva llista de cançons preferides.

Massa preguntes sense resposta

Wednesday, December 5th, 2007

Les llàgrimes que es van despenjar dels meus ulls aquells dies encara m’angoixen. Ho vaig passar malament, i crec que no m’ho mereixia, altres coses més importants tenia i he de tenir al cap i no això.

Algun dia, quan ho miri des de lluny pensaré que és (o era) una ximpleria, però ara per ara em fa rumiar molt, i m’hi puc passar hores pensant que és el que he de fer, què i com. Però res, les respostes no arriben, i les preguntes creixen sense parar. La gent em pregunta i jo no sé si faig tard, potser ja hauria de tenir alguna idea a hores d’ara, però no la tinc.

I els dies que vaig decidir prendre’m com a descans no van servir de res, no van canviar les coses, no va canviar res, i el cap se’m inflava amb massa facilitat i tenia massa poques ganes de tot. I si això no va servir, què se suposa que he de fer? O no sóc jo la que ha de fer quelcom?

Demà serà una altre dia i les preguntes seguiran omplint les meves hores, però potser demà serà el dia, potser tinc sort i el coixí em dona una bona resposta. O no, perquè ben pensat això no ho he de consultar a ningú, ni amb el coixí. Sóc jo la que ha de prendre una decisió i acabar amb els meus dubtes d’una vegada…