Archive for November, 2007

Felicitacions

Wednesday, November 21st, 2007

Fa temps que em vaig distanciar del que abans era el meu grup d’amics, ara ja fa bastant temps. Tot i així com que era inevitable veure’ns molt sovint de tant en tant ens ajuntàvem i fèiem petar la xerrada, mai temes més interessants que: fa un bon dia o quin gelat més bo, però podríem dir que manteníem el contacte.

Jo pel tema aniversaris i en general dades senyalades sóc molt purista. M’agrada felicitar tothom i (per tant) que tothom em feliciti a mi. I amb aquesta gent, sempre he tingut la delicadesa de (com a mínim) enviar un missatge de mòbil felicitant-los i fins i tot algun cop els he fet algun regal o diguem-li detall.

Aquest any, però, pel meu aniversari no vaig rebre cap missatge, ni cap trucada, ni carta ni res de cap d’ells, i la veritat és que em va molestar una mica, perquè tot i que ens em distanciat penso que no costa tant de fer i sempre fa il·lusió que se’n recordin de tu. Sobretot tenint en compte que jo sempre me’n recordo d’ells.

Demà és l’aniversari d’una d’aquestes persones, i he rebut un missatge (de la seva parella) que em convida a anar al seu sopar d”aniversari i a més, ens convida a tots a portar cinc euros per a pagar entre tots el regal que vol.

No hi aniré. No vull pagar-li amb la mateixa moneda ja que com a mínim jo li enviaré un missatge felicitant-la, però ho trobo d’una mica de mal gust, tant el detall aquest dels cinc euros, com el fet que se’n recordin de mi per això i no per a felicitar-me a mi quan tocava. No sé…

Vuit

Monday, November 19th, 2007

Quant de temps desconnectada. Però aquí estic.

Suposo que les persones van canviant al llarg de la seva vida, però crec que quan naixem hi ha alguna cosa que ens fa ser com som i que no canviarà mai, ens caracteritzen algunes coses tan de petits com de grans i no podem evitar-ho.

Avui pensava que jo mateixa sóc igual que sempre, els anys no em canvien ni que ho intenti (això no vol dir que ho hagi intentat). Potser físicament sí que he canviat (tampoc no massa la veritat), però pel que fa al conjunt de coses que em formen com a persona no he notat cap mena de canvi, i si no el noto jo que sóc la que està dins del meu cap, què han de notar els altres?

Recordo un dia, quan tenia vuit anys exactament que anava caminant pel carrer amb els meus germans, anava per la vorera d’un dels carrers del meu antic barri (podria dir el nom, però no ve al cas), i pensava en quin era el meu número de la sort i per què ho era. Jo sóc així, m’ho penso tot, no podia fer com tots els nens i escollir un número que sonés bé i punt, no. Donant-li voltes vaig decidir que el meu número de la sort seria per sempre el vuit, i ho seria perquè vaig néixer amb vuit mesos (enlloc de nou) de gestació, perquè el meu aniversari és a l’agost (el vuitè mes), i perquè aquell dia era un dia vuit de no sé quin mes. A més, el meu caparró també va pensar que com que tenia vuit anys així sempre més recordaria que amb vuit anys havia decidit que el vuit seria el meu número de la sort. I tenia raó, mai no ho he oblidat.

Doncs me n’adono que sóc igual que llavors, em penso les coses trenta (vuit) cops. M’ho penso tot. I a més com que tinc tan bona memòria doncs tinc records de coses que pensava en diferents etapes de la meva vida i puc confirmar que al llarg dels anys no he canviat gens. És més, no crec que jo sigui un cas excepcional sinó que les persones som d’una forma per naturalesa, sigui per bé o per mal.