Archive for October, 2007

In fraganti

Thursday, October 18th, 2007

Tortugues

Quina gràcia anar pel zoo i trobar-te amb aquestes coses… La veritat és que no sé si trobar-te amb coses d’aquestes és normal, però a mi em va sobtar molt! Que bé s’ho passen, no?

Un dia qualsevol

Tuesday, October 16th, 2007

Tu i jo

No celebrem mai els nostres aniversaris. I mira que ja n’hem passat uns pocs, però res.

Recordo el primer cop. Era el dia, feia dies que hi pensava i estava una mica nerviosa per veure’t. Ens vam trobar, i per a la meva sorpresa ho sabies, sabies quin dia era. Ens vam felicitar, i acte seguit vas trencar tot l’encant dient-me que si t’acompanyava a una botiga que estava a prendre pel cul a comprar una cosa per la feina. M’ho esperava tan poc que vaig dir que sí. Això ens va portar tota la tarda, i ja de tornada a casa, a l’estació dels ferrocarrils em vaig posar a plorar. Et vaig dir que era el pitjor aniversari que em podria esperar, el menys romàntic, el més avorrit.

Els següents ja no els recordo. Ni tan sols aquest últim. Però ara ja ho he acceptat, sé que aquell dia és simplement un dia més i que no passa res si no es celebra. Nosaltres ho celebrem d’altres formes, i quan hem de fer alguna cosa romàntica no mirem el calendari i quan ens hem d’abraçar tampoc. I per això escric aquest post un dia qualsevol, avui no és el nostre aniversari, fa molt que ha passat, però això no és raó suficient per dir que t’estimo. Sí, t’estimo avui un dia qualsevol.

Com una cabra

Friday, October 12th, 2007

Cabra

O la gent està fatal o jo estic com una cabra.
Però estic contenta i ara m’és igual. Veig les coses des de fora i veig la part bona i dolenta de les coses a diferència d’altres que només se’n queden amb una de les parts.

Suposo que és divertit, m’ho passo bé.
La meva vida en poc temps està canviant molt, aquest any és dels típics que es recorden per a tota la vida, i això és una dada important que em motiva a fer el que vull quan vull perquè, a més, per alguna cosa s’ha de començar.

Tinc tant de temps lliure que ni jo mateixa m’ho crec. Però les preguntes m’atabalen i els somriures falsos es barallen amb els reals. Dec ser el pitjor del món però en contra de tot pronòstic estic bé, i (això és un secret) tinc ganes de que passi alguna cosa perquè crec que no em costarà dir que no.