Archive for July, 2007

Pre-vacances

Tuesday, July 10th, 2007

Vinc de passar uns dies a Torredembarra. Els dies allà es resumeixen en: dormir, menjar, platja, piscina, dormir i menjar. No necessariament en aquest ordre i no necessariament és l’únic que fem allà. Però diria que la gran part del dia ens la passem menjant i dormint i no exagero.

De tant en tant també anem a passejar pel poble, comprem arrecades i xoriço, anem al Caprabo a gastar-nos calerons per a poder menjar i també anem a la geladeria a menjar gelats dels més bons que he tastat mai. No sé, ens hem pres aquests dies com unes vacances de quatre dies que venen bé per desconectar una mica (tot i que ell ha estat treballant una mica cada dia des de la distància i que hem hagut de tornar una mica abans per venir a la seva feina, que és des d’on escric).

Vaja, que hem fet unes pre-vacances, per anar preparant-nos per els dies que venen, que ja tenim preparades algunes sortides que poden estar bé. Proxima parada: Bilbao!

Drogues

Thursday, July 5th, 2007

Odio les drogues, les odio i les odio. Et destrossen la vida, a la persona que les pren i als del seu voltant, a tots. Com pot ser que la gent les segueixi prenent? No ho entenc, és una cosa tan i tan horrible que no entenc que hi hagi gent que encara les prengui com si d’una medecina es tractés… Amb la informació que hi ha avui dia!

Qui pren drogues s’hi juga la vida, i se la juga de veritat. Però això no és el pitjor, perquè cadascú pot fer amb la seva vida el que vulgui, però realment, si t’estimes a la gent que t’envolta, deixa-ho estar perquè també jugues amb ells. Les persones es tornen desagradables, mentideres, agressives…

Suposo que tothom comença pel mateix: vull ser més gran, vull semblar més gran, vull ser com aquests que es creuen grans, etc. Quina enganyifa, quina gran mentida! Suposo que els diners que valen també podrien valdre com a criteri per no enganxar-se, però és que… he dit ja que destrossen la vida de la gent que envolta a qui les pren?

Suposo que per això jo sóc diferent, perquè penso amb el cap i no amb el cul. Suposo a més que per això mai seré així, perquè he aprés que pensar amb el cul porta molts més mals de cap…