Archive for June, 2007

Ja és aquí

Thursday, June 21st, 2007

Quines ganes tenia de que arribés aquest bon temps, aquest sol, aquesta calor, aquest estiu. Tenia tantes ganes que crec que començava a no veure més enllà, volia això que ara ja està tan i tan aprop.

I ara que està tan a prop que ja és palpable, ara només queda gaudir-ne al màxim, tots els dies, a totes les hores. I simplement allargar els dies i tallar les nits, o millor dit allargar les nits i tallar els dies. I gaudir, sobretot gaudir.

Perquè demà passat ja és la revetlla de Sant Joan, i el diumenge el seu aniversari, perquè només queden dos mesos pel meu, perquè les platges ja tenen vigilants, perquè la piscina ja està oberta, perquè al metro ja hi ha aire condicionat, perquè ja he desat els jerseis i he tret les samarretes de tirants, perquè fa calor ostres, perquè ja és estiu!

Adéu Charlie

Wednesday, June 20th, 2007

Lost

Tinc un trauma… Ja fa més d’un mes que vaig veure l’últim capítol de la tercera temporada de Lost (Perdidos), i el pitjor del cas és que la propera temporada sortirà al febrer del 2008…

L’últim capítol gairebé em va fer plorar! Simplement no pot ser, això no ens ho poden fer… Són nou mesos d’espera! Com tenir un fill!

No sé com cobrir aquest buit que m’ha deixat, no sé… i per cert, Charlie, no ets el meu preferit però em sembla que t’enyoraré…

Charlie

Premeu aquí per escoltar la seva cançó.

Fotògrafa no oficial

Tuesday, June 19th, 2007

Pom de dalt

El cap de setmana que acaba de passar, l’he passat fent castells. Tot el cap de setmana amunt i avall amb la camisa i la faixa. Divendres assaig important, dissabte actuació de vigília d’aniversari, i diumenge 38è Aniversari i després dinar al local amb tota la colla.

La veritat és que per a mi ha estat una mica diferent que els altres caps de setmana d’actuacions. Aquest cop, m’he dedicat a fer fotos, i n’he fet moltes i molt maques.

A la foto surt el pom de dalt descarregant la torre de 7 de diumenge, a plaça Sant Jaume. Oi que són macos?

Un repte important

Wednesday, June 13th, 2007

Aquest matí, amb només tres hores de son al cos, he sortit de casa disposada ha anar per totes, armada amb les meves arracades de la sort (que no funcionen gaire bé) i només un cafè amb llet a la panxa.

Ara ja torno ha estar a casa, espero que les arracades a part de fer-me mal a les orelles (i fins i tot sang) hagin aportat alguna cosa bona a aquest repte. Tot i que no sé per què segueixo posant-me-les perquè jo no crec en aquestes coses i a sobre altres cops m’han fallat, i a sobre em fan mal, i a sobre això no depèn d’unes estúpides arracades… Suposo que s’ha convertit en costum.

Espero que això acabi amb una alegria, sigui per les arracades o no espero tenir sort i que tot surti molt bé. Jo, de moment, tinc esperances.

Esperant bones notícies…