Archive for June, 2007

Andorra 2007

Saturday, June 30th, 2007

Ahir vaig anar a Andorra amb un amic i ell. Ja feia temps que ho havíem parlat perquè el nostre amic havia d’anar a comprar-se una càmera de fotos.

Així que ahir, després d’alguns imprevistos d’última hora, vam agafar les coses i cap al cotxe. Les tres hores de viatge per la nacional (o la comarcal ara no ho sé) no ens les va treure ningú. Però ja estava bé, perquè vam passar per tots els pobles i poblets del món, amb els noms més estranys que m’hagués pogut imaginar mai, i amb menys habitants que tampoc no m’hagués imaginat.

Vam arribar i el primer que vam fer va ser dinar. Com que era tard, només teníem dues opcions: la primera era dinar a un McDonald’s o Pizza Hut o similars; la segona era dinar a un restaurant pijo per 11 euros (beguda no inclosa). Restaurant pijo. I un cop dins encara ho era més del que ho semblava per fora, però vaig dinar de mort: una amanida amb embotit i salmó a la planxa, de postres meló. El restaurant ens va convidar a unes olives per anar fent boca, unes galetes abans de les postres i cava (que finalment no vam voler). Realment molt amables i molt bona gent. Ens van recollir les molles de pa amb una espècie de pala!

Després i amb la panxa ben plena, vam anar a comprar la càmera, i la botiga estava molt lluny. I de passada també vam comprar tabac (no per nosaltres). Quan vam acabar vam anar cap al cotxe, i vam agafar les bosses per anar a Caldea.

Ens vam estar dues hores i mitja submergits en les piscines calentes, fredes, de bombolles, saunes, gel, etc. I en sortir, arrugats com una pansa, vam agafar el cotxe i vam tornar a Barcelona, amb parada a un del pobles: Oliana, per a sopar uns entrepans que estaven boníssims.

Quin descans…

Wednesday, June 27th, 2007

Peus

Suposo que ara ja puc anar al camp a collir croquetes…

Repte superat a mitjes

Tuesday, June 26th, 2007

Avui m’han donat una molt bona notícia, una de les millors que em podien donar… El cas és que no puc amagar la meva felicitat. Tot i així la notícia podia haver estat més bona o millor, no sé com dir-li, suposo que volia més, però que més dóna si la notícia segueix sent bona. No em queixo. No crec que m’hagi de queixar.

Total que finalment ha estat un bon dia, amb bones notícies aquí i allà, amb un somriure permanent a la cara i en definitiva: repte superat, que és el més important, no?

Esperant més dies com aquests, dies en que te n’adones de que ets feliç, ho ets i punt. I que en realitat acostumo a quedar-me amb els dies foscos i tristos, amb els dies que seria millor oblidar, un defecte com qualsevol altre, potser que hauria de començar a quedar-me amb els dies com el d’avui. Avui he donat una passa endavant, la passa que necessitava per adonar-me de que jo també sóc capaç.

Mentides piadoses

Monday, June 25th, 2007

Divendres 22: Llevar-se tard, dinar a casa dels seus pares, compra setmanal, assaig (llarg i poc profitós), sopar amb tots ells a un xino, Belchica a fer unes birres, arribar a casa i dormir…

Dissabte 23: Llevar-se d’hora, dinar a casa dels seus pares, preparar els cartells de les begudes per a la Revetlla, preparar algunes altres coses, pilar de quatre, espera i més espera, pilar de quatre, concerts especials, malibú amb pinya, recollir algunes coses, arribar a casa i dormir…

Diumenge 24: Llevar-se d’hora (i dormir poc), cotxe fins a Valls, actuació de les dues colles vallenques, esquena cremada, cotxe fins a Torredembarra, dinar car, gelat car (però molt bo), passeig per la platja, llarg viatge fins a Barcelona (merda de caravana!), festa sorpresa, visita inesperada, postejar…

Últims cinc dies: Enganyar-lo per a que tot sortís perfecte i que la festa fos una sorpresa.

Moltes gràcies a tots per a fer-ho possible… Finalment tot ha sortit bé.