Archive for May, 2007

Camins (Sopa de Cabra)

Saturday, May 19th, 2007
Per escoltar-la premeu aquí
Camins
Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous
No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous.

Records entre branques

Thursday, May 17th, 2007

Arbres pelats

Entre aquests arbres pelats, esquifits i fins i tot tenebrosos s’hi amaga un secret. Allà, és on va ser i mai ningú no ho ha sabut, o sí. El cas és que en aquell moment em semblava que ho estava fent mal fet i el sorolls dels cotxes i els avions m’espantava, però ara fa gràcia que entre aquells arbres s’amagui un secret i un munt de records…

Un mes de noves experiències

Wednesday, May 16th, 2007

Encara no havia postejat sobre això, però ja fa gairebé un mes que estic vivint a una nova casa, amb una nova gent.
Les coses per aquí van bé, realment com volia i com m’esperava. Així que la veritat que hi ha poc a dir.

Viure sense els pares té coses bones i d’altres dolentes. Ara em trobo molt independent, faig el que vull quan vull i això està molt bé, perquè jo sóc de les que més aviat para poc per casa i clar, no haver de preocupar-te de l’hora d’arribar a casa ni d’avisar que no vindràs a dormir o dinar doncs m’està molt bé. D’altra banda enyoro una mica les estones amb la meva mare, sempre hem estat molt unides i la veritat és que la trobo a faltar tot i que els meus nous companys de pis aconsegueixen que això no sigui un problema, perquè ells també són molt bona gent i les estones amb ells també són especials encara que d’una altra manera. A més la meva mare ve a dinar a casa meva un cop per setmana i ja tenim aquestes estones plegades.

Insisteixo en que aquí m’estic molt a gust, i tot i que ara les rentadores, els sopars, rentar plats, el lavabo i les compres, entre d’altres coses les he de fer jo (i els meus companys) i ja no està la mama darrere fent tota la casa i més, doncs val la pena, perquè així són les coses en realitat i tard o d’hora havia de deixar de dependre d’ella, no?

Després de la tempesta arriba la calma

Wednesday, May 9th, 2007

Vaig sortir al carrer i un raig de sol em va il·luminar el rostre, així em vaig quedar tot al dia, amb aquella cara de tonta i aquell somriure als llavis.

Com enyorava aquests dies tan estúpids i genials alhora, aquests dies en que enlloc d’anar corrents per la ciutat vas passejant i mirant els arbres florits i els ocells cantar. Qui ho diria, oi? A la ciutat també hi ha ocells que canten…

A veure si aquest sol segueix brillant al cel i també a la meva cara, perquè ja n’estic farta de dies de pluja, ara toca una mica de calma, no?