Archive for April, 2007

Paraules díficils d’aprendre

Saturday, April 28th, 2007

Avui m’he posat a mirar fotos, concretament les del meu aniversari de l’any passat, quan vaig anar al Tibidabo. En realitat no explicaré res del meu aniversari, però em ve de gust explicar escriure una historieta de quan jo era petita.

Resulta que jo aprenia molt ràpid, vaig aprendre a llegir i a escriure amb tres anys (només tres!) i aprenia així de ràpid perquè a mi realment m’agradava aprendre coses, i m’interessava per tot allò que no s’havia fer. La meva mestre va arribar a parlar amb ma mare per a dir-li que a casa no m’ensenyessin tantes coses tan ràpid, i ma mare li va explicar que no eren ells, sinó que era jo qui els preguntava.

És cert, recordo un dia en que un dels meus germans tenia per a deures arrels quadrades, i jo que no aixecava un pam de terra vaig preguntar que era i com es feien. La meva mare simplement em va dir que era un número que elevat per ell mateix donava un altre número. Jo ni tan sols sabia que era elevar res, però no ho vaig oblidar mai, i a classe quan va tocar aprendre-les (bastants anys més tard), la mestre va preguntar si algú sabia que eren; vaig deixar anar la frase com si s’hagués quedat a la punta de la llengua des de aquell dia amb la meva mare.

Aprenia tan ràpid i tant que durant un any, totes les setmanes un parell d’hores venia una psicòloga a fer-me classes i activitats a mi particularment. Ella i jo.

Perquè explico tot això? Doncs perquè mirant les fotos he recordat molt aquesta època de la meva vida, la meva infància. I és que jo aprenia ràpid, però un cop m’ho sabia, no hi havia manera de que ningú no em discutís que allò era així i punt. Era tossuda com jo sola (de fet ho segueixo sent), i recordo que això em passava molt amb segons quines paraules que deia malament (com qualsevol nen petit), però que jo n’estava convençuda que deia bé. Per exemple:

Jo sempre havia dit hipotamo enlloc d’hipopotamo, i no hi havia manera d’entendre que ho deia malament. Res, anys i anys i seguia dient-ho malament. Un altre exemple eren les pidàrimes altrament dites piràmides. Però el post va dedicat al gran Tidibado, més conegut com a Tibidabo, realment que curiós això dels nens petits. El pitjor del cas és que ara, de tant en tant em surt sense voler Tidibado. Que gran…

Avui va de gots

Sunday, April 22nd, 2007
Got ple i got buit

Per a cada cosa tinc un got, per a cada una de les coses que m’importen. N’hi ha que gairabé ja resten buits, i n’hi ha que tot just acabo d’omplir, i això és el que més m’alegra, que els gots es poden anar omplint també. I hi poso moltes esperances, perquè jo em defineixo així. Quan aposto per alguna cosa hi aposto de veritat i m’hi dedico al 100% i si cal també al 200%, però les patacades fan desbordar el got, i a vegades no és tan fàcil trobar una font on es pugui tornar a omplir.

Sento que hi ha un dels gots que es va buidant lentament, va perdent gota a gota i jo amb ell cada cop tinc menys forces. Aquest got deu estar esquerdat, i la meva paciència ja no és la d’abans (per sort!).

Quan miro endavant, potser cap a un futur no gaire llunyà, em veig a mi amb una vida completament diferent, ni millor ni pitjor, sinó diferent. On coses de la meva vida actual hi han desaparegut i d’altres noves han sorgit, i jo segueixo endevant, canviant com fa tothom (per sort!).

El cas és que avui està sent un dia ben estrany, un diumenge d’aquells que no passa res i alhora passa de tot. Un diumenge diria que diferent però igual. Que difícil de dir… De moment em passejo pel món amb els meus gots, que si em paro a pensar no són tants. A veure que passa.

Torno renovada

Saturday, April 21st, 2007

Acabo d’arribar a Barcelona, vinc de Torredembarra i estic molt contenta per diverses raons.

La primera és que feia molt de temps que no hi anava i ja en tenia ganes perquè anar allà és com aïllar-se del món real, sembla que arribi i em deixi a Barcelona les males coses, els mals pensaments i les tristeses, allà tot és bonic i m’hi estic molt bé.

La segona és que feia un sol que tirava d’esquenes, ens hem llevat i em sortit a donar un passeig pel poble i jo anava amb pantalons curts (el jersei me’l callo)! Necessitava aquest passeig, m’ha sentat de meravella.

La tercera és que he anat amb ell, ara feia molt que no estàvem allà, aquell lloc tan nostre (i al mateix temps tan poc nostre) que ens fa tornar tan tontets com el primer dia.

La quarta cosa és que per fi he menjat un gelat del Pino! El Pino és un home italià que té una gelateria a la plaça del davant de l’apartament i fa gelats artesanals i molt i molt bons. El meu (per no variar), ha estat de galeta. Amb el geladet ens hem anat xino-xano cap a la platja i hem donat un volt pel passeig, que per cert, també m’ha sentat de meravella.

Finalment hem agafat el cotxe per tornar, ara toca assaig i demà actuació. Sembla mentida que un dia pugui ser tan i tan genial. Realment ho necessitava.

Un sol esplèndid

Wednesday, April 18th, 2007

Tinc ganes de fer algun altre viatge.

Aquesta Setmana Santa uns amics meus s’han anat a viure a Londres fins a l’Agost (quina enveja, si jo ho pogués fer…) i segurament els anirem a veure a principis d’aquell mes uns dies, però encara no ho sabem segur.
El cas és que sigui allà o sigui a un altre lloc vull agafar un avió i marxar fora, i fer moltes fotos i no sé… fer el guiri per algun lloc.

Per l’estiu anirem a Bilbao, com cada any, les dates ja estan concretades serà del 19 al 23 de juliol, segur que estarà bé. Potser m’estic tornant molt exigent però vull anar a més llocs, visitar món.

Segur que després em surten més coses i vaig a algun altre lloc, però les altres coses que ara mateix ja sé que faré són bastant menys interessants, com ara unes colònies on vaig de monitora (t’ho passes bé, és clar, però no és el mateix) i diversos dies a Torredembarra, que està molt bé però és el de cada any.

Total que estic desitjant sortir d’aquí i avui amb el dia més maco que està fent m’ha vingut al cap que a l’estiu això ho faig sovint…