Archive for February, 2007

Mercè 2003

Sunday, February 25th, 2007
Mercè 2003

Després d’un gran castell, una gran alegria…
La Mercè del 2003 va ser un gran dia, a veure si aconseguim que aquest any es repeteixi.

Records

Thursday, February 22nd, 2007

Me’n recordo quan era petita que sempre pensava que era lletja. Podeu riure si voleu, però és veritat, em mirava al mirall i pensava que amb aquella cara i aquell cos tan petit mai no trobaria novio. Estava súper acomplexada, em molestaven les pigues, les mans, les orelles, ser baixeta, etc.

Un dia, va venir la meva millor amiga (que jo la veia molt més guapa que jo) i em va dir que tenia novio, això per a mi va ser fatal, perquè jo mai no n’havia tingut i no semblava que tampoc no li agradés a ningú. Em vaig començar a menjar el cap pensant en coses que, ara en fred, no eren de la meva edat.

Perquè us explico això? Perquè fa un dies aquesta millor amiga meva em va explicar que no era cert, que aquest novio seu que ella m’havia dit, no era una persona real, era una invenció seva per a sentir-se important, i què a més, ella estava tan acomplexada pel seu cos com jo. Quina ràbia que em va fer! Jo súper preocupada per una cosa que no era real, i ara m’ho diu…

Llum enfosquida

Wednesday, February 21st, 2007

Les coses no ens van bé, i ho sabem tots dos. Abans tot era més fàcil, molt més fàcil.

No sé com acabarà això, no en tinc ni idea. Però cada cop veig més a prop la llum del túnel i no sé perquè dic llum quan vull dir foscor. I seguim endavant, però sembla que cadascú vagi pel seu camí i de tant en tant aquests camins es creuen per casualitat i llavors està bé, però després tornem a avançar cadascú a la seva.

Les coses s’han de parlar, és cert, però sembla que això nosaltres no ho sabem o no ho volem saber. D’avui no passa, o això espero, avui necessito saber alguna cosa, perquè estic farta de plorar perquè sí, estic farta de plorar i mentre ploro preguntar-me per què ho faig.

Tinc tanta por que no sé com afrontar el que passi, tinc tanta por que no deixo de pensar-hi i és un peix que es mossega la cua, perquè com més penso en deixar de tenir por més en tinc…