Archive for January, 2007

Cartas para Claudia

Tuesday, January 30th, 2007
Yo soy yo.
Tú eres tú.
Yo estoy en este mundo
para llenar todas tus expectativas.
Y sé que tú no estás en este mundo
para llenar todas las mías.
Porque yo soy yo
y tú eres tú.
Y cuándo tú y yo nos encontramos es hermoso.
Y, cuando encontrándonos,
no nos encontramos,
no hay nada que hacer.
La oración gestáltica de Fritz Perls, según Jorge Bucay

Les mans i la roba

Tuesday, January 23rd, 2007

I la noia es mirava les mans i deia que no eren seves, que les seves eren més maques. El noi se la mirava estranyat però no s’atrevia a dir res, com si li haguessin de fer pagar diners per cada paraula que sortís de la seva boca. I la noia es mirava i cridava, la roba, deia, tampoc era la seva. Tot plegat començava a ser estrany, el noi no sabia com havia arribat allà, a aquella habitació fosca i amb pocs mobles, no sabia qui era la noia que deia que l’havien canviat les mans i la roba i de fet, tampoc no sabia on era abans de que un crit amb veu aguda el despertés i al obrir els ulls es va trobar allà estès a terra i amb la camisa descordada, com a mínim la camisa sí que era seva, va pensar.

Festa(es) amargada(es)

Sunday, January 21st, 2007

No puc mirar-la a la cara i sentir-me bé, no puc suportar sentir la seva veu falsa dient coses falses. No puc respirar el seu mateix aire i no sentir que és una hipòcrita i una egoista. I cada paraula que em dedica se’m clava com un punyal, perquè jo no vull res seu, ni les paraules. Ara ja no vull ni les paraules bones. I cada frase que li dedica a ell em senta com un gel lliscant per l’esquena un dia de fred.

Ahir em va fastidiar el final de la festa, espero que avui no torni a passar.

(Perquè em fa ser així?)

Què veig?

Friday, January 5th, 2007
Flor Tarragona

Una flor sola. Una flor sola a Tarragona. I la platja de fons, i les vies del tren també. I la contaminació que s’olora des de aquí. Quatre arbres mal posats allà sota i sembla que hi hagi un gran bosc, i la flor allà dalt, sola. I la sorra de la platja sense ningú i les típiques onades d’hivern. Les antenes i un tros de carretera per on no es distingeix cap cotxe, i no perquè no passin sinó perquè la foto és per a la flor. Una flor groga que si no l’arranca ningú morirà per falta d’aigua, perquè no plou i si plou és pluja àcida i contaminada en una ciutat on les flors neixen i moren soles.