Archive for December, 2006

Marxa el 2006 i arriba el 2007

Wednesday, December 27th, 2006

Jo no sóc d’aquelles persones que quan acaba l’any es proposen que l’any següent faran això o això altre per a millorar allò que aquest any va fallar. Jo no m’ho proposo perquè no m’agrada enganyar-me.

Aquest any, el 2006, ha estat un any estrany per a mi. El vaig començar malament i el que després es va arreglar, ara que s’acaba l’any va malament altre cop. Entre mig de l’any hi ha hagut coses que em feien patir més del compte, coses que feien que el que havia de ser divertit es convertís en avorrit i que volgués que el temps passés ràpid i que acabés l’any d’una vegada. I ara que s’ha acabat em fa pena. No hi ha qui m’entengui!

Entre mig de l’any, també van haver coses que m’agradaven. Moments bons que passen de pressa i moments boníssims que passen volant. He rigut i he plorat. Hi ha coses que mai oblidaré d’aquest any coses que ja no recordo i coses que preferiria oblidar.

Si hagués de posar a una balança les coses bones i les coses dolentes d’aquest any no sé cap a on s’inclinaria. Però m’és igual, perquè quin any no hi haurà coses bones i coses no tan bones? Qui és que no té mai cap preocupació i que en tot un any no s’hagi sentit trist o content o decepcionat o feliç?

Simplement espero aquí, on sempre, el 2007 i que vingui com vulgui, jo intentaré seguir xino-xano…

Bones festes a tothom, i espero que tingueu un feliç 2007.

Escrit a la llibreta III

Thursday, December 21st, 2006

Amb el temps he aprés que hi ha coses que mai no canviaran, hi ha coses que tenen per costum estar fotent fins que te’n fartes, i quan te’n fartes qui canvia ets tu, i no la cosa.

Avui ha estat un dia dur, un dia d’aquests en que te’n fartes de tot, i ho enviaries tot a la merda, tot. Però sé que la cosa no canviarà, i que tot seguirà igual.

Potser que em plategi que la cosa, per molt que jo vulgui i per molt que ho intenti, no canviarà. Potser que que em val la pena llançar la tovallola i fins i tot trepitjar-la, oblidar que ho he intentat, oblidar que això ha passat, deixar que la cosa es consumeixi en la seva pròpia merda abans que em consumeixi a mi, fer-me a la idea que no puc, que aquest cop he tornat a perdre i que aquesta guerra no la guanyaré. Però passen les hores i jo em sento incapaç de deixar anar la tovallola, em resisteixo perquè no vull perdre, perquè no sé que pot passar si la llenço, perquè potser tinc massa por.

I a l’habitació del costat està ella. Ella, que encara té més por que jo, ella no té cap alternativa i simplement plora entre els llençols del seu llit, ja no té forces per seguir endavant, però segueix per mi, s’arrossega però no s’atura. I tot és una merda!

En algun moment el fil es va perdre, el problema és que jo hi ha coses que no entenc. A la vida et pots trobar amb barreres, però també et pots trobar amb escales que t’ajudin a saltar-les, nosaltres, les persones, les hem de saber buscar i les hem de saber fer servir. A mi no em sembla tan difícil!

No he plorat, avui ja no, potser és que m’estic fent gran, o potser és que a bufetades s’aprèn. Em decanto més per la segona opció, però saps? Prefereixo no plorar, perquè quan plorava em sentia vençuda, avui no. Avui no m’ha donat la gana d’enfonsar-me, perquè hi ha coses que no s’ho mereixen.

En aquest camí hi ha moltes pedres. Serà qüestió d’anar pas a pas, sense pressa, i així quan arribi al meu destí podré córrer tant com vulgui, perquè llavors tot serà llis i estaré tranquil·la perquè podré convidar a la meva vida a qui jo vulgui i aquesta cosa que em fa patir es quedarà enrere, al camí pedregat. S’ha assegut a terra i ja no vol caminar, doncs que s’hi quedi! Jo ja m’he cansat de dir-li que s’aixequi i ella ja s’ha cansat de carregar-lo.

Quines coses que em passen… Em sento gran, potser és que ja ho sóc, potser és que m’he n’estic fent.

Només em queda esperar, tenir paciència per arribar al final, només això. Si cal, hauré de tornar enrere per agafar el bon camí, però no vull seguir pel camí fosc, no. No vull acabar com ells, perquè si alguna cosa he aprés en aquesta vida que m’ha tocat, si alguna cosa m’han ensenyat, és precisament el que no he de fer, com no he se ser i a qui o m’he d’assemblar… I tot i que em dol dir-ho, em va molt millor quan ells no hi són.

Per ara vaig perdent, però d’aquí uns anys espero que això canvï i que pugui cridar ben alt que sóc feliç, que sóc molt feliç i que per fi he guanyat!

La maleta roja (o Tuppersex)

Wednesday, December 13th, 2006

La setmana passada, al local dels castellers, ens van organitzar un Tuppersex (elles li diuen La maleta roja) per les dones. Va estar molt bé, la veritat, he de reconèixer que la feina de la noia/dona que ens va venir a fer la xerrada va ser impressionant, jo seria incapaç.

Ens va treure d’aquella maleta una infinitat de coses, gairebé totes de la marca Kamasutra i Shunga, una passada, en serio, coses que no havia vist a la meva vida. Ens va deixar tastar (sí, sí, tastar perquè algunes es menjaven) un munt de coses: unes pols amb gust a maduixa, uns olis de diversos sabors, una crema amb gust a Petit Suisse (això, evidentment no és el que deia, però per a que us ho imagineu), xocolata desfeta,… I després va treure joguines eròtiques, quines coses!

En serio, la xerrada molt bé, tots els productes de cosmètica ens els deixava tastar o provar, cosa que no pots fer si vas a una botiga, i les joguines eròtiques ens les anàvem passant per veure la vibració, el tamany… Vaja, suposo que us ho podeu imaginar.

Si algú vol saber més mireu aquí.

La meva llum

Saturday, December 2nd, 2006

Foc

Pels camins,
els bons i els dolents
marxo de viatge
altre cop.

Jo no ho vull
però això no ho decideixo jo,
encara no.

Sort d’aquesta llum,
que fa que encara tingui esperança
i que em porta pel bon camí.

Sort de tu.
Gràcies.