Archive for October, 2005

4 dies

Saturday, October 29th, 2005

Aquest pont és per descansar, intentaré fer-ho… a veure si ho puc aconseguir!

Cel i núvols

Thursday, October 27th, 2005

Per sort, el cel sempre hi és.

Dies estranys

Tuesday, October 25th, 2005

Fins fa una estona estava enfadada per unes criaturades que m’han fet ràbia. Tenia pensat escriure sobre això avui al blog. Però sempre prefereixo escriure coses bones i com que m’acaba de passar una doncs us la explicaré.
El meu germà, que al gener em farà tieta, viu a Múrcia. Feia un mes o així que no parlàvem, i m’acaba de trucar. Em parlat una bona estona, i m’ha dit que m’enyora, que té ganes de veurem i que… la setmana que ve vindrà!
Fa cinc mesos que no el veig, ni a ell ni a la seva dona (amb el nen que té a la panxa), ni al meu nebot que ja gairebé té 6 anys.
Així que quan falten 2 minuts perquè acabi, m’ha alegrat un dia que feia mala pinta.

Moments

Monday, October 24th, 2005

Passejava la seva mirada pel meu cos repassant-lo com ell volia. Tenia uns ulls bonics i una mirada dolça que em deia moltes coses. Sentia com m’estava acariciant de lluny, sense tan sols apropar un mà a la meva figura. Sense adonar-nos ens estàvem mirant i va ser quan les nostres mirades es van creuar que vam apropar-nos.
No calien les paraules, els dos volíem el mateix. Li vaig oferir la meva mà, ell la va agafar amb un moviment molt suau i la va tocar. Acariciava els meus dits i el palmell, i mirava la mà com si fos l’últim cop que la veuria. Amb el seu dit dibuixava ones invisibles des de els dits fins el canell, i aquest cop seguia pujant pel braç i pel coll, i pujava per la barbeta i em va roçar els llavis.
Vaig mirar la seva cara, estava concentrat, no volia espatllar-ho.
Es respirava tranquil·litat en aquella habitació i potser això és el que més m’agradava.
Pensava moltes coses, analitzava la situació i sabia el que passaria. Justament llavors ell s’apropà molt a poc a poc, jo també em vaig apropar i ens vam fer un petó. Un petó curt als llavis.
Ens vam separar tan a poc a poc com ens havíem ajuntat, i no havíem deixat de mirar-nos en cap moment. Li vaig somriure. Em va picar l’ullet.