Archive for August, 2005

Demà faig anys

Tuesday, August 23rd, 2005

Foto zoo

L’any passat vaig celebrar el meu aniversari al zoo de Barcelona, i m’ho vaig passar genial, espero que aquest any sigui igual o millor.

Comencem

Monday, August 22nd, 2005

Demà comencem els assajos de castells.
Nosaltres som capaços de superar aquest repte, d’això i de el que se’ns posi al davant. No som qualsevol colla, som la colla de la ciutat, som la quarta colla més antiga de tot el món casteller, som una colla important. I ara només ens queda demostrar-ho com hem fet cada any.
No estem en el nostre millor moment, és cert, però ens hem trobat en situacions semblants i em sabut sortir-ne orgullosos de nosaltres mateixos, i enguany ens passarà igual, n’estic segura.
Aquest any ha entrat a la colla molta gent nova, sobretot gent jove, gent que té ganes de veure castells de 9 i de celebrar-los amb nosaltres.
Ara només ens queda anar a tots els assajos, perquè tots són importants, posar-nos la faixa i gaudir.
Gent de la soca, apreteu fort.
Gent del folre, lluiteu pel castell.
Gent de tronc, deixeu-lo quiet.
Gent del pom, finets i pel mig.
Grallers, soneu bé.

No pot afluixar ningú, perquè el castell és de tots.
Fins demà.

Carlos Ruiz Zafón

Monday, August 22nd, 2005

“Encara recordo aquell alba en que el meu pare em va portar per primer cop a visitar el Cementiri dels Llibres Oblidats.”
“Un secret val lo que aquells de qui tenim que amagar-lo.”
“Aquella tarda […], Clara Barceló em va robar el cor, la respiració i la son.”
“Ens vam mirar en silenci i aquest cop em vaig atrevir a buscar els seus llavis, casi tremolant.”
“Tenim motius […] per sospitar que aquí el nostre amic Daniel és un fill secret del difunt Julián Carax.”

I és que aquest llibre em té enganxada… Sempre que puc llegeixo, i després em costa deixar-lo anar…

Poble vs. Ciutat

Sunday, August 21st, 2005

Aquest matí estava a Torredembarra, gaudint de les poques vacances que queden (que dur és cada cop que ho recordo), platja, piscina, tranquil·litat… vaja, el que se sol fer quan s’està de vacances… . Però he interromput aquests temps de pau per pujar a Barcelona, avui dia 21, per felicitar a ma mare que avui fa anys.
Un cop aquí, m’he adonat de en quin món vivim, i de lo diferent que és un lloc de l’altre. Només sortir del metro (quina pena tornar a agafar-lo) ja es respirava la pudor a ciutat i contaminació, i et trobaves a gent amb presses que passaven pel teu costat donant-te empentes i mirant-te malament… jo que pensava que a l’agost tothom estava de vacances… que trist m’ha semblat.
I ara em pregunto… jo que he viscut sempre a Barcelona, sóc com aquesta gent que avui m’ha fet tanta ràbia?