Archive for February, 2005

Son acumulada

Thursday, February 24th, 2005

Ficar-me al llit i somiar truites o millor somiar amb tu, però total per cinc hores que dormo cada dia, quan em desperto només penso en quan tornaré al meu llitet (o al teu) i no me’n recordo de si he somiat truites o calamars a la romana… Així que me’n vaig a dormir a veure si amb una mica de sort dormo cinc hores i mitja.

Escrit a la llibreta II

Tuesday, February 22nd, 2005

Asseguda al llit, sense masses ganes de res, ja em coneixes, pensant com sempre i intentant entendre aquest món. No sé si algun dia arribaré a cap conclusió, però ja saps que a mi m’agrada molt pensar.
Mirant el terra, amb una mirada confusa, poc acollidora, intensa, respectant tot el silenci de l’habitació, em poso de peu i decideixo mirar per la finestra, tampoc hi ha res d’interessant, però ara no penso en aquest món, ni en mi, només en tu, perquè sé que tu també penses en mi, és com una mena de telepatia o vés a saber que, simplement ho crec, i per això ja tinc al cap la teva imatge, somrient com sempre, i com no, mirant-me a mi amb cara d’estimació, agraïment i amor, amb cara de nen bo, jove, boig, intentant-me dir alguna cosa amb la mirada, però en silenci… Jo no et preguntaré, perquè m’agrada veure’t així, i perquè només m’ho estic imaginant.
Et recordo avui, intens, cansat de la feina i els estudis, cansat de la rutina, i no m’estranya, perquè cada dia és igual que l’anterior i no podem fer res, veure com passen els dies i passar els fulls del calendari, esperar l’estiu, aquesta caloreta que a tu tant t’agrada, platja, piscina, festa, descans, tranquil·litat… però ara no parlàvem d’això, sinó de com et veig ara mateix a la meva ment, que només té lloc per tu, ara sí.
Les teves mans intranquil.les respiren un nerviosisme que no sé d’on et ve, vull acariciar-les, regalar-lis un petó d’aquests suaus que et curen. M’agradaria tenir-te davant per dir-te que estiguis tranquil, que tot passarà, que et dormis al meu pit i et vegi amb careta d’angelet i deduir que somies en mi.
Segurament m’adormiria amb tu si això realment estigués passant, llàstima que només ho estigui pensant, però seguiré, perquè m’agrada tenir-te, encara que sigui al pensament.
Recordo avui, quan m’has preguntat si t’estimava, m’he espantat, perquè tu no ets així, amor, tu no penses sempre com faig jo, no vull dir que no et preocupis, però m’he espantat, per això t’he respost amb un fil de veu dient que sí, i assentint amb el cap, lentament, intentant fer-te entendre que ets part de la meva vida, crec que t’ha quedat clar, perquè no m’has fet cap altre pregunta, però sense poder evitar-ho, t’he preguntat perquè ho deies, no ho volia sentir, de fet no sé ni per que t’ho he preguntat, si hagués pogut no hagués volgut escoltar.
Respiro fort, noto l’aire baixar per la gola fins als pulmons, em desinflo i just ara et torno a sentir davant, ara amb la teva mà a la meva cara, la noto molt suau, perquè ho és, i és sincera, tu saps que la necessitava i per això ho has fet.
Et miro els ulls, no sé que penses, m’agradaria entendre’t. Tens una mirada dolça i feliç, me’n alegro.
M’estiro al llit, està fred perquè estic sola, perquè no estàs tu, perquè quan tu hi ets no hi ha res que em pugui molestar, perquè amb tu tot és millor. Tanco els ulls i et torno a tenir aquí, impecable, ets quasi real, i ara em sento millor.
T’abraço i em ve al cap inconscientment que, avui quan m’explicaves lo íntim que pot arribar a ser que entre dues persones passi la corrent, sentia ganes d’agafar-te fort i dir-te, no amb paraules, lo important que ets per mi, i ho sentia a dins meu, amb una força superior que m’ha fet fer silenci i somriure, mirar-te als ulls i pensar que tu i jo sovint patim aquestes petites descàrregues que nosaltres mateixos creem. I que sí, també les sentia molt personals i molt nostres, de ningú més.
No sé si realment estàs pensant en mi ara mateix, o somiant en mi per l’hora que és, però et sento a prop, i això em fa sentir bé, realment molt bé.
Sense obrir els ulls, t’imagino fent el tonto, fent tonteries d’aquestes que només em fas a mi, i que m’encanta veure com t’ho passes bé i veure que tens prou confiança com per estar així de tranquil, i com estàs de petitet, carinyosament parlant.
Poc a poc me’n adono que tinc son i que m’estic adormint, però de totes maneres segueixo pensant en, quan et tenia al llit, presoner de les meves mans, que et feien pessigolles i et feien riure amb ganes, veure els esforços que feies per treure’m les mans de les teves costelles, i sobre tot, m’agradava veure que allò era realment carinyós, i que encara que ho passaves malament per les pessigolles que et feia, t’agradava la situació en la que ens trobàvem, tots dos rient, feliços.
No sé si penso o estic somiant, tu segueixes aquí, ara més guapo que abans, perquè ja t’has llevat i no fas cara de cansat, et queda tot un dia per davant, un dia que passarem junts, i que farem allò que se surt del normal de cada setmana.
Et veig a prop, crec que t’apropes per fer-me un petó, però no m’acabaré d’apropar perquè me’l facis, no, perquè no vull, perquè així és més carinyós, més nostre, menys rutinari, perquè ja saps que m’agrada que nosaltres siguem diferents, i lo normal seria fer-nos un, però no el veig adequat, i veig que com que no et corresponc et retires enrere, i fas cara d’estranyat.
Miro al nostre voltant i veig que no hi ha res adequat, ni el lloc, ni el moment, ni les paraules, ni el silenci, ni la teva mirada estranyada, ni jo mateixa, així que sense donar-te cap altre opció, m’apropo i et faig un petó a la galta, que la noto freda, i sé que per dins teu estàs notant la adrenalina que puja i baixa i que quan la meva boca se separa demana més, però tampoc li donaré, ara no.
No perquè és hora de dormir, perquè avui no hi ets tu per parlar amb mi i tenir-me tota la nit desperta i no tenir son, no perquè el dia ja fa estona que ha acabat i demà et veuré, així passarà més ràpid el temps.
M’acomiado de la teva imatge no sé si que m’imagino o somio, per endinsar-me en un somni profund, i no recordar, per desgràcia, que coi he somiat.