Archive for December, 2004

Hi ha gent per tot

Sunday, December 19th, 2004

Vull parlar amb aquesta gent que es creu superior a qualsevol, que els agrada portar la contraria en tot, que es creuen necessaris per a la supervivència humana, m’agradaria parlar amb aquests que es pensen que ho saben tot i que poden opinar en allò que els ve en gana, amb el senyor que es posa la corona a sobre el cap i dona ordres, amb aquests éssers inconformistes, fascistes i tacanys que em miren per sobre l’espatlla. Els diré que, donat que jo no sóc perfecte, he sentit fàstic al conèixer-los, vomitaré totes les paraules que m’he empassat durant tant de temps, i amb educació els enviaré a la merda. Després em donaré la volta, i marxaré, aquest cop caminaré tranquil·la, perquè ja no m’importa el que diguin. Jo sóc així.

Pensant al llit

Saturday, December 18th, 2004

Dibuixo un somriure a la cara abans de dormir, quan recordo la teva mirada mentre tímidament m’abraçaves en públic. Quan em xiuxiueixaves paraules boniques que només he sentit de la teva boca, i el meu cos notava ja, l’escalfor del teu que cada vegada m’apretava més. Quelcom em diu que tu també estàs pensant en mi, perquè el teu cos tremolava com el meu. Demà seré jo qui agafi la teva mà al creuar el carrer, com quan érem petits, però ara que som grans no la deixaré anar quan haurem pujat a la vorera.

No estic trista

Thursday, December 16th, 2004

Mirant per la finestra, a casa meva, em poso a plorar com una imbècil, no sé que tindrà la meva finestra que sempre em fa pensar en coses, per acabar plorant. No estic trista per res, però tinc ganes de plorar, i quan ja porto una estona me’n adono que en realitat és per tu. Com casi sempre. Però no t’ho diré, aquest cop tampoc… No et vull fer patir, perquè t’estimo, perquè sé que tu també m’estimes, i perquè ja no ploro. No tornaré a mirar per la finestra, t’ho prometo.

Escrit a la llibreta

Wednesday, December 15th, 2004

Una llàgrima cau per la teva galta, i et repassa tota la cara deixant darrere seu un rastre de sentiments reduïts a tan sols una gota.
Aquesta es perd al no res, però el rastre que ha deixat és més difícil de perdre. Ja que, uns segons més tard, aquella gota ja no és només aigua, aquella gota és un mar de sofriments on et banyaràs cada dia.