Archive for the ‘Diari’ Category

Ja és aquí

Thursday, June 21st, 2007

Quines ganes tenia de que arribés aquest bon temps, aquest sol, aquesta calor, aquest estiu. Tenia tantes ganes que crec que començava a no veure més enllà, volia això que ara ja està tan i tan aprop.

I ara que està tan a prop que ja és palpable, ara només queda gaudir-ne al màxim, tots els dies, a totes les hores. I simplement allargar els dies i tallar les nits, o millor dit allargar les nits i tallar els dies. I gaudir, sobretot gaudir.

Perquè demà passat ja és la revetlla de Sant Joan, i el diumenge el seu aniversari, perquè només queden dos mesos pel meu, perquè les platges ja tenen vigilants, perquè la piscina ja està oberta, perquè al metro ja hi ha aire condicionat, perquè ja he desat els jerseis i he tret les samarretes de tirants, perquè fa calor ostres, perquè ja és estiu!

Un repte important

Wednesday, June 13th, 2007

Aquest matí, amb només tres hores de son al cos, he sortit de casa disposada ha anar per totes, armada amb les meves arracades de la sort (que no funcionen gaire bé) i només un cafè amb llet a la panxa.

Ara ja torno ha estar a casa, espero que les arracades a part de fer-me mal a les orelles (i fins i tot sang) hagin aportat alguna cosa bona a aquest repte. Tot i que no sé per què segueixo posant-me-les perquè jo no crec en aquestes coses i a sobre altres cops m’han fallat, i a sobre em fan mal, i a sobre això no depèn d’unes estúpides arracades… Suposo que s’ha convertit en costum.

Espero que això acabi amb una alegria, sigui per les arracades o no espero tenir sort i que tot surti molt bé. Jo, de moment, tinc esperances.

Esperant bones notícies…

Gran passeig

Monday, June 4th, 2007

Port i Maremàgnum

Ahir un tarda d’aquestes agradables.

Un passeig que en principi havia de ser per sortir una mica de casa, es va convertir en un passeig de plaça Universitat (aproximadament) fins al Maremàgnum. Vam anar xino-xano, agafats de la mà veient la gran quantitat de gent que com nosaltres passejava per les Rambles, veient els homes i dones que feien d’estàtues, les botigues, els Starbuck’s, veient-ho tot. Fins arribar a Colom.

Un cop allà vam plantejar-nos el fet de pujar-hi, però finalment ho vam descartar ja que el preu no sortia enlloc i no ens vam voler arriscar. Vam seguir passejant pel port, un munt de vaixells de tot tipus, un munt de gent, un munt d’aigua, un munt de peixos, un munt de brutícia. I ens vam trobar al Maremàgnum pujant per les escales mecàniques intentant veurens al sostre de dalt (el de mirall), però no hi érem.

Vam entrar i vam plantejar-nos el fet d’entrar a l’Strabuck’s, però finalment ho vam descartar perquè… no sé per què, però ho vam descartar, i vam mirar botigues, i buscàvem una Caixa per a comprar entrades per al cinema, però no la vam trobar i llavors ens vam trobar davant de l’Aquàrium.

Un cop allà vam plantejar-nos el fet d’entrar-hi, i ens va semblar que el preu era 2,95 euros, però resulta que no, que això era el preu d’una guia, i després ens va semblar que el preu era 6,50 euros, però tampoc, això era el preu d’un menú. El preu real eren 15 euros i llavors vam abandonar la cua i ens vam dirigir cap a l’IMAX.

Un cop allà vam plantejar-nos el fet de veure alguna cosa, però a ell no li va acabar de fer el pes cap pel·lícula, i també ho vam descartar.

Quan vam decidir tornar, vam trobar-nos un vaixell de la Fura dels Baus on posava Entrada Lliure, i una pila de gent entrava i sortia, i vam entrar, i no hi havia res d’interessant, i vam sortir. Llavors vam seure a unes escales, vam descansar i ens va començar a donar fred, i vam marxar xino-xano, per les Rambles fins a plaça Universitat (aproximadament). Pel camí vam veure diversos Starbuck’s i ens vam plantejar de parar i entrar a fer un cafè, però finalment ho vam descartar, perquè si havíem arribat sense gastar-nos ni un cèntim no anàvem a espatllar-ho…

I vam arribar a casa, amb els peus que ens fèien xup xup, i vam pujar els cinc pisos corresponents, i vam seure. I vam seure.

Habitació

Friday, June 1st, 2007

La meva nova habitació s’ha convertit en més nova encara ja que ara hi hem afegit alguns mobles nous.

Ahir vam passar el dia a IKEA i vam tornar amb el cotxe ben ple, però això no va ser el pitjor, sinó que després vam haver de pujar tots els mobles els cinc pisos corresponents fins a casa. Va ser dur, però la veritat és que jo no em puc queixar pel pes que duia a cada viatge sinó per la quantitat de viatges amunt i avall que vaig fer… Un cop a casa sessió de muntatge (que n’és de divertit!) i de col·locar la roba i les altres galindaines.

Ara ja està tot endreçat i ben maco, la habitació fa bona cara tot i que clar, avui ha estat el primer dia després d’endreçar-la, s’haurà de veure si això dura o si d’aquí uns dies torna a estar tot capgirat. Farem el possible perquè duri i duri.