Archive for the ‘Diari’ Category

Escrit a la llibreta IV

Monday, February 16th, 2009

“De moment només vaig veient com passa el temps i com m’arriben les clatellades d’aquelles decisions que un dia no vaig prendre i que avui tampoc prendré”.

Síndrome post pilar de sis

Wednesday, October 29th, 2008

Dia horrible. Llevar-me d’hora amb molta molta son, sortir al carrer i veure que avui també plou i a més fot un fred que pela, esperar l’autobús sola i de peu, més fred i pluja, rutina, discussions a la feina, no m’agafa el telèfon en tot el dia, i ara que per fi arribo a casa, he d’estudiar per un merda d’examen

Però ni així aconsegueixo treure’m aquest magnífic somriure d’orella a orella. Espero que demà segueixi aquí.

Carta als meus problemes

Thursday, May 29th, 2008

Sr. Problema Número 1,
Li agrairia que sisplau desaparegués de la seva vida, que marxés per sempre sense deixar ni una mica de rastre. Ens està fent mal i no ens ho mereixem, no encara. Fuig. No crec en déu però si cal recorriré a ell per a fer-te marxar, ets pitjor que un dimoni. I tant que ets pitjor.

Sr. Problema Número 2,
Els 10 mesos calien? Digui la veritat, que guanyem? Jo entenc la seva posició però prou coses tenim al cap com per a que (a més) passi això. No pot ser. Encara no li hem dit res sobre el Sr. Problema Número 1, però tard o d’hora ho haurem de fer i no vull que sigui així. De cap de les maneres.

Sr. Problema Número 3
,
Què se suposa que he de fer jo? No puc fer més que el que faig i al pas que anem perdré la partida. Tot i que ben mirat no sóc jo la que perd la partida perquè jo ja vaig dir que no volia jugar, però seré jo qui rebré les consqüències. La veritat és que vosté no té cap culpa, la culpa la té ell, però a ell no li puc dir problema, ho entén no?

Sr. Problema Número 4,
A ella deixi-la. Vol arreglar la seva vida, sap? No pot ser que a la seva edat hagi d’estar pendent d’aquestes coses. Vosté hauria de ser el menor dels seus problemes (i dels meus, és clar) i no és així. Ella ho està fent bé, l’ha d’ajudar, li demano sisplau.

Sr. Problema Número 5,
Vagi a prendre pel cul. I punt.

Bff…

Un dia qualsevol

Tuesday, October 16th, 2007

Tu i jo

No celebrem mai els nostres aniversaris. I mira que ja n’hem passat uns pocs, però res.

Recordo el primer cop. Era el dia, feia dies que hi pensava i estava una mica nerviosa per veure’t. Ens vam trobar, i per a la meva sorpresa ho sabies, sabies quin dia era. Ens vam felicitar, i acte seguit vas trencar tot l’encant dient-me que si t’acompanyava a una botiga que estava a prendre pel cul a comprar una cosa per la feina. M’ho esperava tan poc que vaig dir que sí. Això ens va portar tota la tarda, i ja de tornada a casa, a l’estació dels ferrocarrils em vaig posar a plorar. Et vaig dir que era el pitjor aniversari que em podria esperar, el menys romàntic, el més avorrit.

Els següents ja no els recordo. Ni tan sols aquest últim. Però ara ja ho he acceptat, sé que aquell dia és simplement un dia més i que no passa res si no es celebra. Nosaltres ho celebrem d’altres formes, i quan hem de fer alguna cosa romàntica no mirem el calendari i quan ens hem d’abraçar tampoc. I per això escric aquest post un dia qualsevol, avui no és el nostre aniversari, fa molt que ha passat, però això no és raó suficient per dir que t’estimo. Sí, t’estimo avui un dia qualsevol.