Archive for the ‘Diari’ Category

2011

Thursday, January 5th, 2012

He passat per aquí, no sé ben bé per què, i m’ha fet pena descobrir que (després de tants anys de blog) no tinc cap post del 2011. Ja és tard, però almenys en tinc un del 2012.

Potser n’hi haurà més.

Els meus reis mags

Tuesday, January 5th, 2010

Arbre nadal Londres

La nit de reis sempre havia estat una nit especial. Ho dic en passat i no és casualitat. Ara ja ni ho celebro.

Recordo aquelles nits com (gairebé) el millor de la meva infància. Quan era petita ho vivia com qualsevol nen, igual. La cavalcada; deixar torró pels reis i aigua pels camells; deixar una sabata sota l’arbre de nadal; anar a dormir amb nervis; llevar-me amb tota la il·lusió del món; i per descomptat, obrir els regals i trobar-me amb allò que havia demanat.

La qüestió és que és ara que m’he fet gran quan ho he pogut valorar. I és que jo mai no em vaig trobar una muntanya inhumana de regals, l’economia de la família no ens ho permetia, però en canvi, els meus pares sempre es muntaven unes històries súper xules per tal de que l’impacte fos més gran. I ho aconseguien.

Un dia, per la nit, van picar a casa i em van fer obrir a mi. A la porta hi havia un sac amb alguns regals i una carta per explicar que tornarien més tard per deixar la resta dels regals. Un altre dia, em vaig trobar la casa absolutament plena de globus (a mi m’agradaven molt). Un altre dia, vam gravar al Pare Nöel sortint de la xemeneia de la masia dels meus tiets…

Amb això vull dir que a vegades no és tant els regals en si, sinó que l’espectacle del que s’acompanyen també fa que ho visquis de la forma més especial possible. I els nens, tard o d’hora ho valoren. Això segur.

El Pixel

Monday, January 4th, 2010

Pixel

Tot i que com ja vaig dir l’altre dia, el 2009 va ser un mal any per mi, no tot han sigut coses dolentes, també n’hi ha hagut de bones, i jo diria que la millor és la de la foto. És el nostre gat, es diu Pixel i es va instal·lar a casa l’11 de setembre quan tenia un mes. La foto és del primer dia que rondava per casa, ara evidentment està més gran.
És un gat súper divertit i els nostres amics quan venen a casa es parteixen amb ell. M’encanta. És l’alegria de la casa i tot i que només sigui un gat, li he d’agrair tot el que ha fet per mi ja que em va ajudar a desconnectar en els mals moments…
Doncs queda presentat.

Neguit

Saturday, April 11th, 2009

Tinc ganes de desconectar, però de desconectar de veritat. De no pensar en res que em pugui preocupar, de deixar la ment en blanc. Oblidar tot allò que em provoca aquest neguit que sembla que no acaba de marxar. Passar de tot i de tothom. Necessito dies de relax total, dies com aquells que vam passar allà a Caldea. Ho necessito.

(Espero estar-me equivocant…)