Archive for the ‘Llibres’ Category

Llàstima

Tuesday, March 17th, 2009

Felipe: ¡Exageraciones tuyas! ¡No todo el que tiene un título se va al extrangero!
Mafalda: ¿Vos creés?
Felipe: ¡Mira a los políticos!… ¡El que no es abogado es ingeniero, o médico… o arquitecto!… ¡Y no por eso se van al extrangero!
Mafalda: ¡Qué lástima!

Cartas para Claudia

Tuesday, January 30th, 2007
Yo soy yo.
Tú eres tú.
Yo estoy en este mundo
para llenar todas tus expectativas.
Y sé que tú no estás en este mundo
para llenar todas las mías.
Porque yo soy yo
y tú eres tú.
Y cuándo tú y yo nos encontramos es hermoso.
Y, cuando encontrándonos,
no nos encontramos,
no hay nada que hacer.
La oración gestáltica de Fritz Perls, según Jorge Bucay

Jordi Sierra i Fabra

Monday, June 19th, 2006

Si no et fa res et robo unes frases d’un dels teus llibres.

-Tinc raó, sempre en tinc, i vaig errada.
-Hi ha noranta maneres de dir t’estimo, i totes valen.
-Hi han dies eterns que no necessiten número.
-Això és el circ de la vida? Hola, sóc el pallasso.
-Ara sé moltes més coses que quan era vella.
-Fa una vida que em busques, i sempre he estat dintre teu.
-Digues una mentida tres vegades fins que sigui veritat.
-Em sento tan sola, que si tingués llàgrimes ploraria.
-He baixat dels cavallets. Només em movia en cercle.
-Ei, tu, la del mirall, es pot saber que mires?
-Si avui plou, quantes possibilitats hi ha que demà faci sol?
-Obre la finestra. No, aquesta no, la que dóna a la vida.
-No em posis fotos a la tomba, però neteja-la de tant en tant.
-Un dels dos se n’anirà primer. Avisa’m si sóc jo.
-L’ocell engabiat demana llibertat. Tu li dónes escaiola.
-La vida és una novel·la que mai no acaba bé: el protagonista sempre es mor.
-Va passar una papallona i em va cridar: Massa tard.
-Però encara és aviat, encara és aviat, encara és aviat… oi?

Carlos Ruiz Zafón

Monday, August 22nd, 2005

“Encara recordo aquell alba en que el meu pare em va portar per primer cop a visitar el Cementiri dels Llibres Oblidats.”
“Un secret val lo que aquells de qui tenim que amagar-lo.”
“Aquella tarda […], Clara Barceló em va robar el cor, la respiració i la son.”
“Ens vam mirar en silenci i aquest cop em vaig atrevir a buscar els seus llavis, casi tremolant.”
“Tenim motius […] per sospitar que aquí el nostre amic Daniel és un fill secret del difunt Julián Carax.”

I és que aquest llibre em té enganxada… Sempre que puc llegeixo, i després em costa deixar-lo anar…