…Punts suspensius

Felipe: ¡Exageraciones tuyas! ¡No todo el que tiene un título se va al extrangero!
Mafalda: ¿Vos creés?
Felipe: ¡Mira a los políticos!… ¡El que no es abogado es ingeniero, o médico… o arquitecto!… ¡Y no por eso se van al extrangero!
Mafalda: ¡Qué lástima!

Si no et fa res et robo unes frases d’un dels teus llibres.

-Tinc raó, sempre en tinc, i vaig errada.
-Hi ha noranta maneres de dir t’estimo, i totes valen.
-Hi han dies eterns que no necessiten número.
-Això és el circ de la vida? Hola, sóc el pallasso.
-Ara sé moltes més coses que quan era vella.
-Fa una vida que em busques, i sempre he estat dintre teu.
-Digues una mentida tres vegades fins que sigui veritat.
-Em sento tan sola, que si tingués llàgrimes ploraria.
-He baixat dels cavallets. Només em movia en cercle.
-Ei, tu, la del mirall, es pot saber que mires?
-Si avui plou, quantes possibilitats hi ha que demà faci sol?
-Obre la finestra. No, aquesta no, la que dóna a la vida.
-No em posis fotos a la tomba, però neteja-la de tant en tant.
-Un dels dos se n’anirà primer. Avisa’m si sóc jo.
-L’ocell engabiat demana llibertat. Tu li dónes escaiola.
-La vida és una novel·la que mai no acaba bé: el protagonista sempre es mor.
-Va passar una papallona i em va cridar: Massa tard.
-Però encara és aviat, encara és aviat, encara és aviat… oi?

“Encara recordo aquell alba en que el meu pare em va portar per primer cop a visitar el Cementiri dels Llibres Oblidats.”
“Un secret val lo que aquells de qui tenim que amagar-lo.”
“Aquella tarda […], Clara Barceló em va robar el cor, la respiració i la son.”
“Ens vam mirar en silenci i aquest cop em vaig atrevir a buscar els seus llavis, casi tremolant.”
“Tenim motius […] per sospitar que aquí el nostre amic Daniel és un fill secret del difunt Julián Carax.”

I és que aquest llibre em té enganxada… Sempre que puc llegeixo, i després em costa deixar-lo anar…