Les abraçades cada cop eren més intenses, els petons més apassionats. Ell m’agafava amb tanta força que fins i tot de vegades em feia mal, però les carícies per tot el cos m’ho curaven tot.
Ens vam treure les samarretes i podíem notar els contrastos de fred i calor dels nostres cossos. Ambdós volíem més i més. No paràvem, ens tocàvem i sentíem el cos de l’altre tan a prop que semblàvem un. La roba ens feia nosa i per això ràpidament vam estar nus. El fred que deuria fer fora no tenia res a veure amb la calor que despreníem…
Sentia les seves paraules que m’afalagaven, sentia les paraules que necessitava sentir, sentia aquelles paraules que no feien més que encendre’m més i allà estàvem els dos, disposats a tot. Sentia les seves paraules a la orella, les pessigolles que recorrien el meu cos amb cadascuna de les seves carícies, les seves mans, els seus dits descobrint els raconets que millor amago.