Tot i que com ja vaig dir l’altre dia, el 2009 va ser un mal any per mi, no tot han sigut coses dolentes, també n’hi ha hagut de bones, i jo diria que la millor és la de la foto. És el nostre gat, es diu Pixel i es va instal·lar a casa l’11 de setembre quan tenia un mes. La foto és del primer dia que rondava per casa, ara evidentment està més gran.
És un gat súper divertit i els nostres amics quan venen a casa es parteixen amb ell. M’encanta. És l’alegria de la casa i tot i que només sigui un gat, li he d’agrair tot el que ha fet per mi ja que em va ajudar a desconnectar en els mals moments…
Doncs queda presentat.

Després de moooolt de temps sense passar per aquí. He tornat.
Aquest any que acabem de deixar enrere ha sigut molt difícil per mi. Segurament ha sigut el pitjor any de la meva vida i espero no trobar-me mai en un altre any com aquell.
No sé si és excusa per deixar el blog abandonat tant de temps, però el cas és que per una cosa o per una altra mai no em decidia a escriure i… he pensat que estaria bé tornar.
Doncs res més, aquí estic. Hola!

No ha estat la millor Setmana Santa del món, però l’he passat al teu costat i amb això en tinc prou. He descansat molt i això m’ha renovat una mica. Ara només queda deixar la ment en blanc i omplir-la NOMÉS amb allò que realment val la pena, res més.

(Obre el balcó i deixa que marxi aquesta pudor a dia laborable… Vinga… tu pots!)

Tinc ganes de desconectar, però de desconectar de veritat. De no pensar en res que em pugui preocupar, de deixar la ment en blanc. Oblidar tot allò que em provoca aquest neguit que sembla que no acaba de marxar. Passar de tot i de tothom. Necessito dies de relax total, dies com aquells que vam passar allà a Caldea. Ho necessito.

(Espero estar-me equivocant…)